El saludo catalán ‘Bon dia i bona ora’
Segurament has escoltat en català la salutació Bon dia i bona ora. Segons els diccionaris catalans, aquesta expressió s’escriu com a ‘Bon dia i bona hora!’, però hi ha un debat sobre si s’hauria d’escriure sense la lletra ‘h’. Algunes persones han associat la paraula ‘ora’ amb el concepte d”hora’ (part del dia) en estar al costat de ‘dia’, però el més probable és que es refereixi al concepte d”ora’, escrit sense ‘hache’.
El significat d”ora’
La paraula ‘ora’ (sense ‘hache’) solia utilitzar-se tradicionalment per referir-se a un ‘ventet suau i agradable’. El seu origen es remunta al llatí ‘aura’, que significa ‘brisa’ o ‘vent lleuger’. A més, les expressions ‘fer bona ora’ i ‘fer mala ora’ s’utilitzen per indicar ‘bon temps’ i ‘mal temps’, respectivament, sense referir-se específicament a la presència o absència de vent.
Ús regional de les expressions
Al sud de Catalunya, així com a altres llocs tradicionals de la regió, aquestes expressions són comunes i s’utilitzen per desitjar bon o mal temps. En resum, en dir ‘Bon dia i bona ora!’, és probable que el parlant estigui desitjant que l’altra persona gaudeixi d’un bon clima durant el dia, sense fred, gelades ni calamarses que puguin fer-lo malbé.
El derivado ‘oratge’
La paraula ‘oratge’ actua de manera semblant. Originalment, significava ‘vent, especialment si no és molt fort’. En algunes regions, se li afegeixen sufixos diminutius per referir-se a un vent suau. Tot i això, en l’actualitat, ‘oratge’ també s’utilitza per descriure l”estat de l’atmosfera’ en un moment i lloc específics, convertint-se en sinònim de ‘temps atmosfèric’.
Evolució del significat
A diferents regions, el significat d”oratge’ ha evolucionat, passant de referir-se a un ‘ventet’ a descriure la ‘situació meteorològica’ en general, abastant no només la presència de vent, sinó també la pluja, el sol, la neu, entre altres fenòmens.
