El canvi polític a la cancelleria de Barcelona
L’any 1412, a Casp, Ferran de Trastámara fou elegit per succeir Martí I, marcant un canvi radical en la política catalanoaragonesa. Aquesta elecció va posar fi a una tradició dinàstica catalana de més de cinc segles, introduint una nissaga estrangera al govern de la Corona.
Orígens de Fernando de Trastámara
Ferran de Trastámara va néixer el 1380 a Medina del Campo, com el segon fill del rei Joan I de Castella i Lleó i Leonor d’Aragó, filla del rei Pere III de Catalunya i Aragó. El seu matrimoni amb Leonor d’Alburquerque, l’hereva més rica de la Corona castellanolleonesa, el va vincular estretament a la política i les finances de la regió.
Ascendència política de Fernando de Trastámara
Després de la mort prematura del seu pare i el seu germà gran, Ferran es va veure embolicat en la política castellanolleonesa, assumint un paper rellevant durant la regència del seu nebot Joan II. El seu enfocament polític, en contrast amb la tradició de la casa Trastámara, es va alinear amb les classes mercantils i la baixa noblesa, marcant un canvi significatiu a la direcció política de la regió.
Influencia en la política catalanoaragonesa
Fernando de Trastámara es va convertir en un candidat recolzat per les classes mercantils de Barcelona i València, cosa que el va portar a guanyar l’elecció de Casp el 1412. El seu perfil i experiència el van posicionar com un defensor d’un sistema polític autoritari, desafiant el poder de l’aristocràcia latifundista i promovent un projecte d’unitat dinàstica peninsular.
Orígens de la dinastia Trastámara
L’ascendència de Fernando de Trastámara es remunta a Enric II de Castella i Lleó, el primer Trastámara al tron de Toledo. Aquest llinatge es va caracteritzar pel seu ascens al poder a través de mètodes controvertits, marcant un canvi en la direcció política de la regió.
Significat del patronímic ‘Trastámara’
El patrònim ‘Trastámara’ es va originar a partir del títol de comte de Trastámara, que la família reial castellanolleonesa ostentava des del segle XI. Aquest títol, vinculat a un domini senyorial a Galícia, esdevingué el patrònim d’una de les estirps reials més poderoses de l’Europa del segle XV.
