La fi d’un imperi mil·lenari
En un dia com avui, fa 571 anys, l’exèrcit otomà, sota el comandament de Mehmed II, va aconseguir derrotar les darreres defenses i prendre per assalt les muralles de Constantinoble. Amb aquest succés, arribava a la fi un imperi que havia estat establert quinze segles enrere per August, el primer emperador de Roma (27 a.C.). Després de la divisió de l’Imperi Romà l’any 395, la part oriental, amb la seva capital a Constantinoble (antiga Bizanci), va resistir el declivi que va afectar la part occidental, mantenint la seva esplendor fins al 1453.
La culminació d’una crisi
La caiguda de Constantinoble va marcar el punt final d’una etapa de crisi que s’havia iniciat als segles X i XI. Aquest imperi, que als segles V i VI havia consolidat el seu domini sobre gran part de les antigues possessions romanes occidentals, es va reduir, mil anys després, a un territori minúscul que representava només un 1% de la seva extensió original. L’últim emperador, Constantí XI, va morir defensant les muralles de la ciutat durant la caiguda.
Amenaces i contraccions
Durant el procés de crisi i contracció, l’Imperi d’Orient va enfrontar greus amenaces. Des de les croades fins a la Companyia Catalana d’Orient, diverses situacions van posar en perill la seva existència. Fins i tot, entre el 1303 i el 1318, la Companyia Catalana d’Orient va estar a punt de provocar la caiguda de l’Imperi, fet que va portar a l’acceptació de la constitució dels ducats catalans d’Atenes i Neopatria.
La Importància de la Parafraseig
Parafrasejar és una eina valuosa per resumir i sintetitzar informació de múltiples fonts, permetent enfocar-se en els detalls rellevants. En parafrasejar, es reafirmen les idees d’altres autors en paraules pròpies, cosa que facilita la comprensió i l’originalitat en el treball acadèmic.
