Una tradició que perdura
El diumenge 2 de juny, a l’exterior de la majestuosa catedral de Barcelona, es va celebrar amb gran solemnitat l’Eucaristia en honor al Cos i la Sang de Crist. Aquesta celebració segueix una tradició que s’ha mantingut al llarg de les dècades i que reuneix a moltes persones en ocasions especials.
Una celebració multitudinària
L’altar i el presbiteri es van situar en un lloc destacat, a la confluència entre el Pla de la Seu i l’avinguda de la Catedral. El cardenal Joan Josep Omella va presidir aquesta celebració davant de centenars de persones, entre les quals hi havia representants de diverses organitzacions religioses i entitats de pietat popular. També es va poder veure la presència de nens i nenes que havien fet la seva Primera Comunió aquest any, així com membres de diferents comunitats consagrades i laiques.
Un missatge d’amor fratern
Durant l’homilia, l’arquebisbe de Barcelona va fer una crida a l’amor fratern i a la importància de demanar perdó sempre. Va destacar la necessitat de comunicar-se de manera directa i respectuosa, evitant la difusió de mentides a través de les xarxes socials. També va recordar la figura de Tarsici, un nen que va donar la seva vida per protegir l’Eucaristia, i va mencionar l’exemple de Carlo Acutis, un jove apòstol de l’Eucaristia que serà canonitzat aviat pel Papa.
L’Eucaristia com a tresor d’amor
El cardenal Omella va qualificar l’Eucaristia com un tresor que Jesús ens dóna per compartir i ser solidaris. Va destacar el paper de Càritas com a associació que treballa en favor dels més necessitats i va recordar la generositat de persones com Dorotea de Chopitea, que van donar tot el que tenien pels pobres. Va concloure afirmant que la veritable grandesa de l’Església resideix en l’amor que no desapareix mai.
Una celebració plena de música i pregària
La missa solemne va estar acompanyada pel Cor de Cambra Francesc Valls, que va animar el cant i la música. L’orgue també va sonar amb la seva majestuositat. La celebració va comptar amb la participació dels bisbes auxiliars, els canonges i molts preveres. La pregària final i l’exposició del Santíssim van donar pas a una processó plena de silenci, cants i pregàries pels carrers de Ciutat Vella, amb el Cos de Crist en una carrossa. Així va concloure aquesta gran celebració.
