El Poder dels Impunes
Actuen com els líders de les sectes. Tenen una gran influència i actuen al marge de la llei. Això els permet manipular, mentir i influir per obtenir el consentiment de les seves víctimes.
A alguns, però, se’ls està acabant el seu poder. Com l’agressor del metro del passat 9 de febrer o els presumptes agressors Dani Alves o Plácido Domingo. Són exemples de persones privilegiades que delinqueixen aprofitant-se de la seva posició de poder.
Les dones ja han dit prou. S’ha acabat. De les manades ni en parlem, la majoria també queden impunes. Per condemnar-los es necessiten proves d’alta exigència evidencial que moltes víctimes, malauradament, no aconsegueixen obtenir.
Connivència amb la Violència
Hi ha impunes de tota mena. Com alguns dels que defensen la unitat indissoluble d’Espanya. Actuen sota el paraigua de les estructures de l’Estat de dret. Les anomenades clavegueres de l’Estat. O sense clavegueres que valguin, atonyinen civils que posaven paperetes a les urnes mentre cridaven ‘a por ellos’. Els ha sortit gratis perquè se sentien impunes.
Impunes com els que van disparar contra immigrants a la platja del Tarajal. Seguien ‘ordres’.
Impunes com els jutges amb molt de poder que, amb la connivència dels poders fàctics, persegueixen innocents que dissenteixen políticament o simplement defensen la immersió lingüística. I no persegueixen els llops solitaris d’extrema dreta.
Impunes, com el criminal de guerra Putin. O Netanyahu. La UE manté sucosos negocis d’armes amb Israel i no és qüestió de mossegar la mà de qui et paga diners tacats de sang.
