Una trobada que va deixar empremta
“Ai jove, a mi quan se’m demana sempre procuro fer. Si després es valora o oblida, és una altra cosa. El que no faré mai és demanar res per a mi”. Amb aquestes paraules vaig conèixer Fermí Puig i Botey. L’escena i el lloc d’aquella primera trobada van quedar gravats a la meva memòria. Aquesta frase, resposta a una pregunta agosarada per part meva, encapsulava tota una filosofia i una manera de viure que em va deixar perplex. Em va quedar clar que Fermí era una persona autèntica i aquest primer intercanvi en va definir perfectament el caràcter.
Un mestre de la cuina i la vida
Fermí Puig, nascut a Granollers el 1959, va morir després de diversos mesos de malaltia. Deixa familiars, amics i companys amb un profund pesar, especialment els del Restaurant Fermí Puig. La seva trajectòria al món de la gastronomia durant més de 45 anys ha estat invaluable, contribuint significativament al prestigi de la cuina catalana tradicional. La seva influència va ser tan gran que amics i el mateix Ajuntament de Granollers van sol·licitar la concessió de la Creu de Sant Jordi en honor seu, a causa de la seva notable tasca en la defensa de la identitat catalana.
Promotor de la cultura culinària catalana
L’impacte de Fermí a la cuina anava més enllà dels fogons; la seva capacitat per promoure i actualitzar la gastronomia catalana va ser essencial per a la defensa cultural del país. Com a autor i comunicador mitjançant llibres i programes de ràdio, va reviure i va celebrar la identitat catalana d’una manera cívica i cultural. Amb una comprensió profunda de la història i els valors catalans, Fermí va subratllar un desavantatge comú: la manca de reconeixement del talent local en vida. La seva saviesa continua sent ressonar encara després de la seva partida.
L’home darrere el xef
Més enllà de ser un cuiner excepcional, Fermí era un home amb una intel·ligència aguda i una generositat sense límits. La passió s’estenia més enllà de la cuina, abastant el seu amor pel Barça i per l’evolució política del país. Amb una habilitat innata per reunir informació, Fermí manejava els assumptes més delicats amb discreció i lucidesa, aprofitant la seva posició privilegiada en llocs tan emblemàtics com el restaurant Drolma a l’hotel Majestic, on va guanyar una estrella Michelin.
Un mentor exemplar
Fermí dominava l’escena i sabia com i quan fer sentir la seva presència. Recordo una situació en què, en no poder sortir de la cuina per saludar els seus clients, em va tranquil·litzar dient: “No et preocupis, quan escolten la meva veu a la cuina, saben que sóc aquí”. Aquestes paraules reflecteixen la seva habilitat per mantenir una connexió autèntica amb les persones, fins i tot en les circumstàncies més complicades. Sempre esperava que tots fessin la seva feina amb la mateixa dedicació amb què ell ho feia.
Un pilar d’integritat i de dedicació
Fermí Puig va ser, i continuarà sent, una institució dins i fora de la cuina. La seva manera de veure la vida i la seva manera d’actuar esdevingueren una brúixola moral per a molts, demostrant que fer les coses bé sempre té un valor incalculable. Per als que hi van compartir moments, Fermí no només va ser un referent a la cuina, sinó també un pilar fonamental en la defensa d’una idea concreta de país. Gràcies, Fermí, pel teu exemple imperible i el teu profund llegat.
