Declaració d’il·legalitat dels assentaments israelians
El mateix dia en què la Cort Internacional de Justícia (CIJ), situada a l’Haia i principal òrgan judicial de les Nacions Unides, va declarar il·legal la presència israeliana als territoris ocupats de Cisjordània, Gaza i Jerusalem Est, els atacs a la Franja de Gaza van continuar incessantment. La violència contra la població palestina continua, amb la complicitat de diverses potències occidentals.
Escalament de la violència a Gaza
Els darrers dies s’han registrat alguns dels atacs més devastadors d’aquest conflicte. El 20 de juliol, l’aviació israeliana va destruir diversos edificis residencials. L’atac més recent, ocorregut en una zona densament poblada, va resultar en la mort d’almenys 90 persones i més de 300 ferits. L’exèrcit israelià va justificar l’acció dient que el seu objectiu era eliminar el cap de la brigada de Hamàs a la ciutat de Khan Yunis. L’endemà, una escola de les Nacions Unides al campament de refugiats de Nuseyrat va ser bombardejada, causant almenys dotze morts. El bombardeig d’escoles i campaments de refugiats ha esdevingut una pràctica sistemàtica: al juny, una altra escola de la UNRWA, on es refugiaven 6000 persones, va ser atacada, causant 45 morts i nombrosos ferits.
Conseqüències humanitàries
A principis de juliol, la revista mèdica The Lancet va revelar que les morts probables en els atacs israelians a Gaza superaven amb escreix les xifres oficials palestines. Segons aquesta publicació, sumant les morts indirectes per malalties, gana i manca d’assistència, les xifres podrien superar les 186.000 vides, cosa que representa prop del 8% de la població de Gaza. L’ONU va estimar, al febrer, que el 35% dels edificis a la Franja havien estat destruïts, i és probable que molts cossos romanguin enterrats entre la runa.
Resistència a les decisions internacionals
Tot i les repetides ordres de la CIJ perquè Israel aturi els seus atacs a Gaza, aquestes no han tingut cap efecte sobre el terreny. Al gener, març i maig, la Cort va instar Israel a cessar la seva ofensiva, però sense èxit. Les potències occidentals han continuat suport a Israel, mantenint relacions econòmiques, culturals i diplomàtiques amb l’estat israelià. Espanya, per exemple, ha comprat armes a Israel per valor de milions d’euros des de l’octubre passat.
Decisions històriques i el seu impacte
El dictamen recent de la CIJ, anunciat per Nawaf Salam, president del tribunal, qualifica l’ocupació israeliana en aquests territoris com una ‘annex de facto’. La sentència assenyala que s’ha instaurat un règim d’apartheid i que l’expansió de les colònies es basa en la confiscació de terres i la segregació racial. Des del 1967, més de 400.000 colons israelians s’han establert a Cisjordània.
Repercussions futures
Tot i que el dictamen de la CIJ no és vinculant, té una gran rellevància moral, legal i política. La resolució estableix que l’ocupació, la colonització i l’explotació dels recursos naturals palestins per part d’Israel i els seus colons violen el dret internacional i els drets dels palestins a la sobirania sobre els seus recursos. Israel, un estat creat gràcies a la històrica resolució 181 de l’ONU el 1947, ha rebutjat frontalment aquesta decisió, com ho ha fet amb altres accions internacionals que qüestionen les seves activitats als territoris ocupats des de la guerra dels Sis Dies del 1967.
