El record d’un moment inoblidable
Un comentari de Joan Manén publicat a la Revista Musical Catalana destaca l’exclamació d’un espectador durant la representació d’“Lo desengany” d’Arturo Baratta al Gran Teatre del Liceu. Aquesta obra es va convertir en la primera òpera en llengua catalana que s’interpretava en aquest emblemàtic escenari, i la seva estrena es remunta a l’any 1885.
Una manca inquietant de produccions operístiques en català
Encara que l’impacte de sorpresa que va causar aquella primera representació sembli ara poc probable, la realitat contemporània revela un panorama desolador: la insuficiència d’òperes en català en les plataformes més importants del territori. En un context cultural caracteritzat per un augment de la creativitat i la innovació tant en dramaturgues com en compositors, la seva escassetat resulta alarming.
Una llarga espera des de l’última estrena
Des de la presentació de ‘Gaudí’ de Joan Guinjoan, que va tenir lloc al novembre de 2004, no s’ha tornat a veure cap òpera cantada en llengua catalana a la temporada habitual del Liceu, a excepció del notable projecte social i inclusiu ‘La gata perduda’, de l’autor Arnau Tordera i la dramaturga Victoria Szpunberg, que es va representar l’any 2022. Això ens porta a reflexionar sobre la responsabilitat compartida dels creadors; malgrat la seva importància, la continuïtat en el món operístic és escassa.
L’heritage del Teatre Líric Català
Abans de la representació de ‘Lo desengany’, ja s’havien realitzat altres propostes operístiques amb llibrets en català, amb més o menys fortuna. No obstant això, la màxima expressió de l’òpera en català va ser el Teatre Líric Català, que va viure una etapa daurada que abastava del modernisme al noucentisme. En aquella era, els artistes es veien enfrontats a la falta d’una tradició operística ben establerta, que limitava tant la creació musical com la formació dels intèrprets.
Importància de l’educació teatral
En aquells temps, ja es reconeixia la necessitat d’instruir actors i cantants en una manera singular d’interpretar que no fos només una imitació de models estrangers. Xavier Albertí ha subratllat que això és vital perquè el públic desenvolupi habilitats crítiques. No hi ha òpera sense una base de creadors, cantants i músics, però tampoc sense un públic format i conscient.
La necessitat d’aliances creatives
Fomentar la col·laboració entre dramaturgs i compositors és crucial per establir aliances creatives que tinguin la capacitat de perdurar al llarg del temps. L’història del Teatre Líric n’és un exemple clar, amb noms com Enric Morera, Jaume Pahissa o Eduard Toldrà que van treballar braç a braç amb creadors com Santiago Rusiñol, Àngel Guimerà i Josep Carner, entre d’altres. Actualment, la nova generació de creadors, incloent noms com Victoria Szpunberg, Lluïsa Cunillé i Marc Rosich, han pres el relleu en aquest camí.
El paper de les iniciatives independents
Una iniciativa destacada com ‘Òpera de Butxaca i Nova Creació’ s’ha convertit en un pilar fonamental de l’escena operística en llengua catalana dels darrers anys. Aquesta plataforma no només ha contribuït amb produccions, sinó que també ha promogut un ambient que afavoreix el treball conjunt entre dramaturgs i músics, un aspecte essencial que va ser clau per l’èxit del Teatre Líric.
La importància del diàleg teatral
És crucial que la interacció entre músics i dramaturgs es materialitzi en un entorn físic que fomenti la creativitat. Visitar teatres i concerts és fonamental per a cantarors i compositors per tal que puguin descobrir l’univers dramàtic que millor s’adapti a la seva música. De la mateixa manera, els dramaturgs necessiten veure i sentir la música en viu per entendre com pot transformar les seves obres.
Creativitat més allá de les adaptacions
Per tal de comunicar-se amb el públic d’una manera profunda i eficaç, és essencial potenciar la creació de textos originals que inspirin noves partitures. Aquestes obres han de tocar temes que ressonin amb la realitat actual, però també han de tenir una atemporalitat que asseguri la seva rellevància en el temps.
Un camí en construcció
Malgrat els múltiples obstacles que s’han presentat fins ara, és evident que s’està avançant cap a una revitalització de l’òpera en català. Cada pas compte, malgrat les circumstàncies intermitents i les dificultats que es presenten, i és responsabilitat de tots contribuir al fet que el títol d’aquest article no sigui només un comentari irònic, sinó una afirmació sobre el futur de l’òpera a Catalunya.
