Decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha invalidat el que s’ha conegut com a ‘taxa Amazon’, la qual va ser establerta per l’Ajuntament de Barcelona el febrer del 2023. Aquesta taxa s’aplicava a les empreses encarregades del lliurament a domicili de productes adquirits per internet. Segons el tribunal, la normativa impugnada infringeix el principi de lliure circulació de béns, ja que no es limita a lús de les zones destinades a càrrega i descàrrega; per contra, es converteix en un impost sobre els ingressos generats per les companyies de missatgeria, cosa que està fora de les competències del consistori.
Recursos i al·legacions
El consistori, encapçalat per Ada Colau en aquell moment, va aprovar aquesta ordenança el 24 de febrer de 2024. En resposta, l’Organització Empresarial de Logística i Transport, coneguda com a UNO, va presentar un recurs contenciós administratiu sol·licitant la nul·litat de la disposició, que ara ha estat recolzada pel TSJC. Segons UNO, la taxa és contraproduent i violaria no només el principi de lliure circulació de mercaderies, sinó també el marc jurídic establert a la Constitució i altres lleis relacionades amb el servei postal i les finances locals.
Els arguments de l’Ajuntament
Per part seva, l’Ajuntament es va defensar afirmant que la normativa perseguia un interès públic, atès l’ús intensiu que les empreses de repartiment fan de les vies urbanes, tant pel que fa a la circulació com a l’estacionament dels seus vehicles. La sentència recent, que es pot apel·lar, compta amb un vot dissident que presenta una perspectiva diferent.
Detalls de la taxa i el seu impacte
El TSJC destaca que la taxa imposa un càrrec de l’1,25% sobre els ingressos totals de cada entitat, mentre que les zones de càrrega i descàrrega es mantenen sense cost per a altres activitats de distribució. A més, el tribunal observa que el comerç electrònic, en termes de distribució a domicili, ocupa un percentatge més baix de l’espai públic que altres tipus de distribució que no estan subjectes a aquesta taxa. Això porta a la conclusió que els repartidors no ocupen un espai públic de manera exclusiva, a diferència d’altres activitats com la instal·lació de terrasses o caixers automàtics a la via pública.
La conclusió del tribunal
Així, el tribunal conclou que el que realment s’està imposant és un impost sobre l’activitat econòmica i afecta potencialment els ingressos esperats de les distribuïdores. Aquesta anàlisi es veu reflectida a la sentència, on s’argumenta que la classificació de la taxa ha de ser revisada, considerant-la més com un impost que com una taxa legítima per l’ús de l’espai públic.
Votació privada
La magistrada Isabel Hernández Pascual ha plantejat un vot particular extens, en què defensa que la taxa s’aplica adequadament i que el seu càlcul està basat en els ingressos que perceben les empreses de missatgeria, sense que això impliqui cap tipus de discriminació cap al comerç local o cap a altres mètodes de distribució de mercaderies.
