El focus en el disseny del cartell
El cartell de la Mercè ha generat una infinitat de crítiques pel seu disseny, opacant així altres qüestions polítiques rellevants. Immediatament, cal abordar l’aspecte del disseny, ja que juga un paper fonamental. En una Barcelona on el vot està fragmentat, és comú que molts alcaldes siguin objecte de desaprovació per part d’amplis sectors de la població, llestos per treure a la llum les seves crítiques en qualsevol oportunitat. La realitat és que el cartell d’Ada Colau va passar gairebé desapercebut mentre que el primer cartell de Jaume Collboni ha suscitat innombrables comentaris. Això indica que els dissenyadors són plenament conscients de quan han de captar la nostra atenció.
La percepció de l’artista al cartell
Una de les reaccions més immediates sobre el cartell actual gira al voltant de l’aura de pompositat que envolta els creadors de renom internacional. Això ha portat a reflexionar sobre els il·lustradors independents que han treballat àrduament, buscant contribuir a la celebració de la Mercè, en lloc que aquesta festivitat els serveixi com a plataforma per a la seva pròpia promoció.
Trencar amb les convencions
L’acte de desafiar les normes no és una cosa nova; de fet, de vegades pot resultar admirable. Criticar un cartell per les sensacions negatives, especialment quan esperàvem un ambient festiu, és comparable a retreure les obres d’art abstracte per no correspondre a les nostres expectatives de bellesa i representació. En nombroses ocasions, quan algú fa un gir a les convencions, és molt fàcil donar-los reconeixement i suport. Els mitjans de comunicació estan plens d’exemples en què la funció informativa tradicional es fa fallida en nom d’un efecte poètic, sovint fosc i contradictori.
Línies borroses entre art i missatge
Hi ha múltiples cartells, escultures públiques i dissenys arquitectònics que no busquen complaure’ns ni en faciliten la comprensió; en canvi, la seva essència intrigant és precisa i atraient. Tot i això, quan es desafien les convencions, és quan més demanem que es faci amb elegància i que hi hagi certa ‘justificació’ darrere d’això. I aquí és on entrem al terreny polític.
Un curtmetratge revelador
El curtmetratge produït per la Mercè 2024 per la productora Canadà representa una propaganda clara d’un enfocament particular de l’atenció institucional. Per a aquells que no ho han vist: el vídeo narra la història d’una mare que, aclaparada pel plor del seu fill, se sent impotent fins que les festivitats de la Mercè arriben i el nen queda meravellat, cessant el plor. El missatge és directe: on no arribes per tu mateix pots comptar amb el suport de la ciutat.
La representació de la ciutat
El vídeo pinta la imatge d?una ciutat com un servei que proporciona l?Ajuntament, on no s?observen festivitats ni alegria col·lectiva, i la interacció veïnal sembla més un obstacle que un suport. El desenllaç positiu sorgeix quan uns gegants i llums psicodèlics irrompen per la finestra, com si fossin una connexió directa amb el fill. Aquesta no és la Mercè vivencial que es construeix des de baix cap a dalt, sinó la que els que són al poder, amb benevolència, ens permeten gaudir. La idea recorda desenvolupaments anteriors, com les celebracions de Sant Joan, on l’Estat emfatitza la intervenció creixent pel nostre propi bé.
Expectatives i realitats de latenció
La noció d’atenció sembla atractiva, però també es pot tornar molesta i intrusiva. És cert que moltes mares solteres a Barcelona valoren els serveis públics i estaran realment satisfetes que la ciutat es converteixi temporalment en un espai amigable per a nadons, però el cartell també evoca el costat enganyós d’aquesta despersonalització de les cures institucionals. Desitgem ser atesos, però alhora anhelem la fortalesa i autonomia que els esforços autoorganitzats poden oferir.
La lluita social darrere de les festivitats
En el debat interminable sobre si preferiríem salaris més alts o més serveis públics, les festivitats ens recorden que tant una cosa com l’altra mai no han estat regals d’un poder maternal, sinó més aviat el resultat de lluites col·lectives dutes a terme per la gent.
Reflexions sobre el cartell d’aquest any
El cartell de la Mercè 2024 provoca una sensació inusual i ombrívola que certament crida latenció. La comprensió no és senzilla i pot resultar incòmoda. Tot i això, en reflexionar-hi, descobrim que hi ha capes més profundes que toquen assumptes que ens inquieten encara més. És difícil confiar en polítics que han vociferat sobre la cura els darrers anys, mentre els preus de lloguer incrementen i la ciutat s’ha bolcat cap a un turisme exacerbat. La promesa de rebre atenció de l’Ajuntament pesa sobre uns barcelonins que cada dia confien menys a esperar passivament i cada vegada són més propensos a l’acció. S’han adonat que tot passa a casa i no apareix ni una sola imatge de l’espai públic al vídeo?
