Un estudi alerta de la pèrdua d’aquests ecosistemes fontinals per culpa del canvi climàtic i la contaminació
Les fonts de la regió mediterrània estan en perill. Així ho revela una recerca del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), que ha constatat que aquestes infraestructures naturals s’assequen a un ritme alarmant. Aquest fet té greus conseqüències per a la biodiversitat, ja que les fonts acullen una gran varietat d’espècies, com algunes molses, amfibis i crustacis, que depenen d’aquests entorns humits per sobreviure.
Segons els autors de l’estudi, les principals causes de l’assecament de les fonts són les onades de calor persistents i els períodes de sequera, que s’agreugen amb el canvi climàtic. A més, l’agricultura i la ramaderia intensives, els microplàstics o els fàrmacs també contribueixen a la degradació de la qualitat de l’aigua. La recerca, que s’ha publicat a la revista Science of the Total Environment, també mostra que el 46,2% de 31 fonts a Catalunya s’han assecat des de 2013, quan es va iniciar el seguiment.
Un patrimoni natural i cultural en risc
“Això ens dóna una idea del que pot estar passant a altres indrets”, adverteix Marcos Fernández-Martínez, investigador del CREAF, primer autor de l’estudi i coordinador del cas d’estudi. L’expert recorda que el clima mediterrani es distingeix per ser sec i amb escasses pluges i que, per això, “les fonts són petits oasis humits que, normalment, es troben dispersos en el paisatge i aïllats entre ells”. Segons explica, això fa que hi hagi moltes espècies endèmiques -que només es troben en una o poques fonts-.
“El problema és que quan s’assequen, aquestes comunitats desapareixen amb elles”, remarca. L’investigador assegura que a Catalunya ja s’ha observat la desaparició d’alguns ecosistemes fontinals al Montseny, com la Font de les Nàiades, o al Maresme, com la Font del Ferro, entre d’altres. A més, l’estudi indica que, a part de la riquesa que habiten les fonts, també són refugis climàtics on els animals acudeixen per protegir-se de la calor, beure aigua o reproduir-se.
Mesures de conservació i restauració
Els autors de l’estudi reclamen mesures urgents per conservar i restaurar les fonts mediterrànies, ja que són un patrimoni natural i cultural de gran valor. Entre les accions que proposen, hi ha la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, la millora de la gestió de l’aigua, la protecció dels hàbitats fontinals, la sensibilització de la població i la implicació dels agents locals. També destaquen la importància de continuar amb el seguiment i la recerca d’aquests ecosistemes per conèixer millor el seu estat i les seves amenaces.
