El Context de la Gran Expedició Real
Fa 187 anys, en el marc de la Primera Guerra Carlina (1833-1840), una part significativa de l’exèrcit carlí, compost per 22.000 homes reclutats voluntàriament al País Basc, Navarra i Catalunya, va creuar el riu Ebre per Xerta (Baix Ebre) . El seu objectiu era dirigir-se cap a València i Madrid. Aquesta expedició, coneguda com la Gran Expedició Real, va ser comandada pel pretendent Carlos de Borbó i, durant el seu trajecte català, pel general Ramon Cabrera, qui més tard seria anomenat ‘el Tigre del Maestrat’.
La Crisi i el Canvi d’Estratègia
Després de la misteriosa mort del general Zumalakarregi el 1835, el partit de Carles de Borbó va travessar una crisi que es va allargar durant dos anys. Durant aquest període, els isabelins o constitucionals van obtenir algunes victòries significatives al País Valencià. Enmig d‟aquesta crisi, l‟infant Sebastián Gabriel va proposar un canvi d‟estratègia que implicava la reunió d‟un gran exèrcit.
La Travessia i les Decisions Estratègiques
L’expedició va partir d’Estella i, després de travessar diverses regions, es va situar a l’Ebre per encarar el camí cap a València. Per creuar el riu, el general Cabrera va avaluar diverses opcions i finalment va optar per l’assut de Xerta. A l’altra banda del riu, va derrotar un destacament constitucional comandat pel capità Borso di Carminati.
La Polèmica i la Inacció
Tot i la moral alta de la tropa després de creuar l’Ebre, l’exèrcit carlí no va aconseguir ocupar ni València ni Madrid. Aquesta inacció va ser el resultat de l’estratègia conservadora imposada pel pretendent. El general Cabrera, insatisfet amb el resultat, es va retirar i va intentar sense èxit la presa de Saragossa, per finalment fortificar-se a Morella el gener de 1838.
