El llegat de Maria Tudor
En un dia com avui, però l’any 1533, moria a Suffolk (Anglaterra) Maria Tudor, una figura històrica que va deixar una empremta inesborrable a la història. Maria Tudor, filla del rei Enric VII d’Anglaterra, germana d’Enric VIII, cunyada de la reina Caterina d’Aragó i esposa de Lluís XII de França i Charles Brandon, duc de Suffolk, va ser una figura destacada a la cort Tudor.
Maria Tudor, coneguda per ser la germana preferida d’Enric VIII, va ser honrada pel seu germà en batejar una de les grans carraques de la marina anglesa amb el seu nom, la Mary Rose, en un gest que reflectia el profund afecte que el rei sentia per ella.
La Tragèdia de la Carraca Mary Rose
La Mary Rose, una de les embarcacions més imponents de la seva època, es va convertir en el vaixell insígnia de la marina Tudor. Amb 45 metres d’eslora, 91 canons i una tripulació de 415 persones, la Mary Rose representava el poder naval de l’època.
No obstant això, la tragèdia va copejar a la Mary Rose el 18 de juliol de 1545, quan va naufragar durant una batalla naval contra la marina francesa. Una maniobra defectuosa va portar al ràpid enfonsament de la nau, atrapant més de 400 tripulants, incloent-hi el capità, oficials, mariners, artillers i arquers, en un destí tràgic.
Anys més tard, el 1982, les restes de la Mary Rose van ser reflotades i sotmeses a una exhaustiva anàlisi. Els investigadors van descobrir que la tripulació tenia orígens de la Mediterrània occidental, incloent-hi Catalunya, el País Valencià, Nàpols i Sicília, revelant la diversitat de la tripulació de la Mary Rose.
Llegat i Reflexions Finals
La tragèdia de la Mary Rose va posar de manifest els desafiaments que enfrontava la marina anglesa en aquella època, amb la manca dexperiència i coneixements en la construcció naval. Tot i el seu tràgic final, la Mary Rose continua sent un símbol del poder naval Tudor i un recordatori de la diversitat de la tripulació que navegava a les seves aigües.
