Context històric
El 23 de juny de 1835, a Zegama (Guipúscoa), durant la I Guerra Carlista (1833-1840), va morir Tomàs de Zumalakarregi i Imaz, general de l’exèrcit carlí del nord. En aquell moment, Zumalakarregi es trobava al balcó d’un edifici, supervisant els moviments de les seves tropes mentre assetjaven Bilbao.
Segons la versió oficial, Zumalakarregi va ser aconseguit per una bala rebotada que li va provocar una ferida sagnant a la cama. Va ser evacuat a la caserna reial de Carles de Borbó a Durango, transportat en un sofà requisat ia espatlles de voluntaris carlins. Tot i això, en arribar a la caserna, Zumalakarregi va rebutjar ser atès pel metge de cambra i va sol·licitar ser traslladat a Zegama, a 60 quilòmetres de distància.
Després d’un llarg viatge, van arribar a Zegama, on Zumalakarregi va ser atès per un sanador rural de confiança. Malauradament, la infecció ja estava molt avançada i no es va poder fer res per aturar-la. El 23 de juny de 1835, a les sis de la tarda, Zumalakarregi va morir a causa d’una septicèmia.
Misteri i especulacions
La mort de Zumalakarregi va generar una aura de misteri. Molts es preguntaven com una bala disparada des d’una distància tan llunyana podria haver causat una ferida tan greu. A més, va sorprendre que Carles de Borbó, el pretendent carlí, es negués a assistir al funeral del seu general més victoriós.
Ràpidament, van començar a circular rumors que Zumalakarregi havia estat víctima d’una conspiració dins les files carlines, ordida per oficials antiforalistes. Aquests rumors van tenir un efecte devastador a la moral de l’exèrcit carlí.
El llegat de Zumalakarregi
Tomàs de Zumalakarregi va ser un dels militars més destacats del conflicte al nord d’Espanya durant la I Guerra Carlista. Tot i no haver passat per una acadèmia militar, va aconseguir derrotar professionals com Espartero i Espoz i Mina. La seva mort va deixar un buit a l’exèrcit carlí i la seva figura continua sent recordada fins avui.