La Creació de l’Obra
Pablo Macho Otero presenta A Fuego a La Villarroel, una obra que ha escrit i interpreta amb fervor i una estructura poètica única. La direcció conjunta amb Emma Arquillué, sota la supervisió de Jordi Oriol i amb la col·laboració d’Oriol Pla, ha donat vida a aquesta producció. A Fuego va ser estrenada el juny de 2023 a La Gleva Teatre i representa el quart muntatge de la companyia La Bella Otero, després d’Enterrando a Dodot (2021), Loco amoris (2021) –ambdues de Macho Otero– i George Kaplan (2023) de Frédéric Sonntag.
La Experiència Teatral
L’obra s’inicia amb dos sonets recitats per l’actor, acompanyats d’una advertència rimada per apagar els mòbils. Aquesta introducció reflexiona sobre la memòria del públic com a únic testimoni de la representació teatral. La temàtica de l’autoria impregna el monòleg de principi a fi, explorant l’ego de l’autor-personatge de manera paròdica. La escenografia de Yaiza Ares, amb una taula metàl·lica sobre un cercle negre i una maqueta blanca coronada amb una cresta de llumins, evoca imatges que fan referència a la història i la simbologia.
La Versificació i la Creativitat
La obra es caracteritza per una estructura poètica única, amb una clara predilecció per l’octosíl·lab i una obsessió pels jocs de paraules. A través de la rima consonant i la utilització de diverses composicions poètiques, Macho Otero homenatja l’escriptura i l’art efímer del teatre, expressant l’anhel d’immortalitat de l’artista. Aquesta versificació pròpia del barroc en l’escena contemporània és un exemple de la creativitat i l’experimentació artística actual.
El Monòleg i les Referències
L’actor es desdobla en autor i actor en un monòleg que transita per diferents motius, amb referències a autors com Machado, Pirandello i Byung Chul-Han. A través d’aquesta representació, es posa de manifest la importància de ser percebut i recordat com a artista, tot explorant la relació entre l’art i la memòria.
La Inspiració i l’Anacronisme
Pablo Macho Otero s’encomana al prestigi de l’antiguitat per validar la seva història, jugant amb el metateatre i l’anacronisme. A través de la seva obra, l’autor expressa la seva passió i la seva tendència creativa, explorant temes com la immortalitat i la relació entre l’art i l’existència.
