La Visió de Ferran Sáez Mateu
Ferran Sáez Mateu, filòsof i autor reconegut, ha llançat un nou assaig titulat ‘La fi del progressisme il·lustrat: el debat natura/artifici en la política’, publicat per Pòrtic el 2024. En aquest llibre, examina les tensions que existeixen entre els conceptes de natura i artifici, i com aquests qüestionen els fonaments del progrés il·lustrat dins del panorama polític actual.
Un Viatge de Tres dècades
El naixement d’aquest assaig es remunta a fa més de trenta anys, quan Sáez Mateu va començar a investigar per a la seva tesi doctoral centrada en l’obra de Michel de Montaigne. La dualitat entre natura i artifici s’ha mantingut com un tema recurrent al llarg de la seva obra i, amb el temps, ha evolucionat cap a una anàlisi política que ara pren forma en aquest llibre.
Relevància Actual
La coincidència entre el moment en què Sáez Mateu ha decidit publicar el seu treball i l’actualitat del debat sobre el progressisme il·lustrat és notable. El filòsof reconeix que l’assaig s’ha anat modelant per abordar temes que són rellevants en l’escena política actual, reflectint així les inquietuds de la societat contemporània.
Desxifrant el Progrés Il·lustrat
El progressisme il·lustrat, tal com el defineix Sáez Mateu, es fonamenta en els ideals de llibertat, igualtat i fraternitat, tal com es va proclamar durant la Revolució Francesa. No obstant això, l’autor apunta que, en els darrers anys, la noció d’igualtat ha estat substituïda per un èmfasi en les diferències, generant així un conflicte que ha provocat una crisi profunda en aquest model de pensament.
La Contraposició de Natura i Artifici
Sáez Mateu explora la contraposició entre natura i artifici, una dicotomia que es remunta a l’antiguitat. Aquesta tensió, present en els debats filosòfics grecs, s’ha mantingut viva al llarg dels segles i ara es manifesta en discussions modernes sobre temes com el gènere i la naturalesa humana. La pregunta central és: som realment agressius per naturalesa o és una construcció social?
Ironia de la Postmodernitat
L’autor també aborda el fenomen de la postmodernitat paròdica, caracteritzada per una ironia que desdibuixa les nocions de veritat i debat. Quan els conceptes com ‘democràcia’ o ‘llibertat’ apareixen entre cometes, es genera un ambient de desconfiança que impedeix un debat genuí.
Impacte en l’Educació i la Política
Aquesta dinàmica afecta seriosament l’educació i la política, ja que s’està imposant una censura que limita la capacitat de discutir idees. Sáez Mateu observa que, en l’àmbit universitari, aquesta autocensura pot ser perjudicial, ja que impedeix l’evolució d’un pensament crític i emancipador.
Censura Acadèmica i Temes Tabú
El professor Sáez Mateu admet que s’ha vist obligat a ser cautelós amb els temes que aborda en les seves classes. Aquesta ‘hipersusceptibilitat’ que es respira en l’ambient acadèmic fa que molts professors evitin discutir qüestions controvertides per por de represàlies.
Populisme i la Crisi del Progressisme
Finalment, Sáez Mateu reflexiona sobre el paper del populisme de dretes en la crisi del progressisme il·lustrat. En lloc de ser la causa, ell argumenta que la debilitat de l’esquerra ha permès el creixement del populisme, que ha capitalitzat temes que l’esquerra ha evitat. Aquesta situació convida a una profunda reflexió sobre les estratègies polítiques i les seves repercussions en la societat.
