Una Perspectiva Diferent
Diversos acadèmics han expressat la seva opinió respecte al Cohèlet, qualificant-lo com un llibre negatiu envers la vida. Els crítics consideren l’autor com un pessimista, citant sovint el conegut leitmotiv ‘vanitat i més vanitat, tot és efímer, tot és en va’.
Però res està més lluny de la veritat. Mitjançant el seu cèlebre ritornello, el Cohèlet ens adverteix sobre el perill de basar la nostra felicitat en coses que tradicionalment considerem que ens fan feliços: diners, poder, tenir més. Tot això és vanitat i ha de ser posat en perspectiva.
Una Lluita Entre Vanitat i Alegria
Una lectura que realment fa justícia al llibre és aquella que equilibra l’alegria amb la vanitat. De fet, la paraula ‘alegria’ apareix tantes vegades com ‘vanitat’. El Cohèlet atorga gran valor a les petites alegries que sorgeixen de les accions més concretes i bàsiques de l’ésser humà, com menjar, la satisfacció d’haver acomplert una tasca, la feina ben feta i la gratuïtat.
El Cohèlet no renuncia a la possibilitat de ser feliç; considera que gaudir de les pròpies accions és un meravellós regal de Déu. El llibre conté nombroses concepcions lluminoses i alegres de la vida, les quals no són gens males en un autor que sovint és etiquetat com a escèptic i pessimista.
Celebrant l’Alegria
Precisament per aquesta raó, el Cohèlet ha estat seleccionat entre tots els llibres canònics per celebrar la litúrgia d’una de les festes més alegres i plenes de goig en el calendari jueu: la festa dels Tabernacles, coneguda com l’“Estació de l’alegria”.
