Un procés de negociacions perllongat
Després d’un extens procés de negociacions, Iñaki Urdangarin va aconseguir que la infanta Cristina firmés els documents de divorci el gener d’aquest any. Al llarg dels darrers anys, la parella ha estat buscant una solució a la seva situació matrimonial, i finalment van trobar una possibilitat de resoldre’l davant d’un notari, evitant així un judici públic que podria haver exposat detalls incòmodes. Tot i això, aquest tràmit es va estendre fins al gener a causa de diversos factors.
Un acord favorable per a Urdangarin
L’acord de divorci va resultar en una compensació favorable per a Iñaki Urdangarin. Segons Juan Luis Galiacho, director d”El Cierre Digital’, Urdangarin va rebre una indemnització de dos milions d’euros per no publicar un llibre amb les seves memòries que suposadament havia escrit a la presó. A més, se li va atorgar un ingrés mensual vitalici d’entre 25.000 i 50.000 euros, que estaria gestionat per Joan Carles I. Aquest acord ha generat controvèrsia i ha estat objecte de debat als mitjans de comunicació.
El lloc de la signatura i les clàusules del contracte
S’ha especulat que el divorci es va signar a Ginebra, mentre que el tràmit realitzat a Barcelona només va ser simbòlic. El contracte de divorci estipula que Iñaki Urdangarin no va rebre indemnització ni pensió, i que tant ell com Cristina hauran de cobrir les despeses dels fills en funció dels ingressos. A més, s’esmenta que la infanta Cristina va incloure clàusules per limitar la relació d’Urdangarin amb la nova parella, Ainhoa Armentia. Tot i això, algunes persones qüestionen la veracitat d’aquest contracte i suggereixen que hi va haver acords addicionals que es van tancar a Ginebra.
La teoria d’encobriment i l’acord financer
Maica Vasco ha plantejat la teoria que tot aquest procés de divorci va ser una estratègia per encobrir la suma de diners que Joan Carles I va proporcionar a Urdangarin per assegurar-ne el silenci. Segons aquesta teoria, el veritable acord financer es va tancar a Ginebra, permetent a Urdangarin marxar sense rebre oficialment cap compensació. Aquesta teoria suggereix que el divorci a Barcelona només va ser una façana per ocultar la veritable situació.
Conclusions
En resum, el divorci d´Iñaki Urdangarin i la infanta Cristina ha estat el resultat d´un llarg procés de negociacions. L’acord de divorci ha afavorit principalment Urdangarin, que ha rebut una compensació econòmica significativa. A més, hi ha hagut especulacions sobre el lloc de la signatura del contracte i les clàusules incloses en aquest. Algunes teories suggereixen que aquest procés ha estat una estratègia per encobrir acords financers addicionals. En definitiva, el divorci d’aquesta parella real ha estat objecte de controvèrsia i debat als mitjans de comunicació.
