El llegat d’Andréi Chikatilo
Andréi Chikatilo és recordat com un dels pitjors assassins en sèrie de l’antiga URSS. Durant els anys setanta, va abandonar la carrera com a professor d’escola després de ser acusat de pederàstia. Posteriorment, com a empleat d’una empresa estatal, va utilitzar els viatges corporatius com una oportunitat per cometre una sèrie d’assassinats, principalment de nens, deixant un rastre de sadisme que li va valer el sobrenom de ‘Carnisser de Rostov’.
El context soviètic
Tot i les evidències que el vinculaven a diversos assassinats, Chikatilo va ser alliberat a finals de 1984, en part a causa de la percepció soviètica que els assassins en sèrie eren un fenomen propi del capitalisme, aliè al seu sistema. Aquesta decisió va permetre que Chikatilo continués cometent crims durant sis anys més, fins a la seva detenció definitiva el 1990, moment en què es va descobrir que havia perpetrat més de cinquanta assassinats.
El fenomen del true crime
El cas d’Andrei Chikatilo ha estat objecte de nombrosos documentals, treballs periodístics i una pel·lícula, cosa que reflecteix la fascinació pel true crime, un gènere que ha guanyat popularitat en l’àmbit audiovisual. Carles Porta, un periodista reconegut, ha contribuït significativament a aquest fenomen amb el seu programa Crims a Catalunya Ràdio, que ha atret una àmplia audiència.
L’evolució del true crime
El true crime, anteriorment considerat com un farciment barat per a cadenes generalistes, ha experimentat un notable creixement en popularitat, equiparable al que va experimentar la novel·la negra al seu moment. Tot i la sobreexplotació del gènere, la demanda per històries impactants i pertorbadores sembla esgotar l’oferta disponible.
L’impacte moral i ètic
El tractament mediàtic de certs crims, com el cas d’Alcàsser, ha generat controvèrsia pel que fa a l’ètica i la responsabilitat dels mitjans de comunicació. L’explotació sensacionalista de tragèdies personals ha causat danys irreparables als afectats i ha plantejat interrogants sobre els límits de la representació de la violència als mitjans.
Reflexions finals
La fascinació humana pel crim, evidenciada per la popularitat del true crime, planteja qüestions morals i ètiques sobre la representació i explotació de tragèdies reals. La mare d’una víctima, com Patricia Ramírez, ha fet una crida a la sensibilitat i la responsabilitat de no lucrar amb la tragèdia del fill, destacant la complexitat de la condició humana en la relació amb la perversitat i la compassió.
