Santfeliuencs: Un Canto a la Audacia
Pel Pajarraco CB Santfeliuenc, la provocació és un art, una dansa de destresa i audàcia. Els pupils d’Itai Levy han brodat una pàgina de glòria, assegurant la seva permanència a la Plata després de vèncer el Prat per un contundent 87 a 97. Un èxit indiscutible, fruit d’un projecte que, amb recursos limitats però sàviament aprofitats, ha aconseguit resultats extraordinaris .
Davant un dels grans aspirants a l’ascens a LEB Or, els blaus van brillar amb llum pròpia. Vint minuts de somni -del 10 al 30-, que van dibuixar una victòria rotunda, renovant matemàticament la seva continuïtat a la LEB Plata i obrint les portes a la lluita pel play off d’ascens a LEB Or contra el Gran Canària al comiat de la lliga regular al Juan Carlos Navarro el proper dissabte 6 d’abril.
Un Dijous de Glòria: La Recepta de l’Èxit
Per a un dijous de glòria, la recepta era clara: bandejar els complexos. Els primers minuts van ser un equilibri de forces, una demostració de convicció competitiva. Castelló va dirigir amb mestratge el joc, marcant el ritme, mentre Zanca es mostrava sòlid i Coward recuperava el lideratge (6-12, minut 4).
Tot i això, el poder dels locals era conegut, i qualsevol concessió podia resultar fatal. Una cistella de Sese i una altra de l’ex Sam Taiwo al retrobament van posar per davant els pota blaus (18-16). Però els 90 segons finals van ser una finestra a la il·lusió: cistelles d’Olivier, Zanca i dos projectils de Brià des del 6,75 van tenyir el marcador de blau al minut 10 (18-26).
El Vol del Pajarraco: Un Ascens Incontenible
El CBS copejava amb força. Els pota blaus no aconseguien trobar el ritme, mentre el Santfeliuenc creixia i creixia a mesura que avançava el segon acte. Cowart marcava distàncies en atac, Castelló defensava anul·lant la creació ofensiva del rival i Gerard Martínez, al tram final, es feia fort a la pintura ofensiva per perforar la resistència de les torres pratenques.
El Pajarraco començava a emprendre un vol que evocava altres jornades glorioses. Descans (36-48).
Deu Minuts d’Èxtasi
Els nombrosos seguidors santfeliuencs desplaçats al Joan Busquets guardaran a la seva memòria els deu minuts més esplendorosos de la lliga 23/24. Dues cistelles de Cowart i una del georgià Natsvlishvili van ampliar l’electrònic (38-54). I van seguir minuts de bàsquet de conte de fades.
El Santfeliuenc va ser una orquestra ben dirigida per Castelló, mestre en mil batalles, i secundat per un decidit i desembussador Olivier, amb Cowart superant en atac la gran estrella Frey -amb minuts a l’ACB amb el Joventut- i aprofitant la defensa sense ajudes que brindaven els locals, i el georgià Natsvlishvili demostrant la seva qualitat amb un excel·lent domini de l’extracamp i del sentit col·lectiu del joc.
Els blaus mossegaven a la pista, colpejaven al marcador i vibrava amb un resultat que adquiria tints explosius. Un 1+1 convertit per Adrià Codinachs va fer esclatar el marcador gegant del Joan Busquets: 39-67 (minut 27). Veure per creure. El Santfeliuenc tenia la permanència a l’abast de la mà.
Tot i això, els locals van anar creixent en atac. La qualitat sempre acaba sortint a la llum. El Santfeliuenc va tancar el quart més meravellós de la temporada amb una cistella marca de la casa de Cowart per signar un quart enlluernador i un marcador espectacular: 54-76.
Resistir per Guanyar i Tocar el Cel
Tocava resistir, resistir, resistir perquè el premi era enorme, colossal, incalculable. Els locals no volien perdre sense deixar el segell de qualitat d’un equip amb jugadors experimentats al bàsquet professional i amb minuts a l’ACB. El togolès Soumbey Alley va començar a trobar la cistella i la defensa pressionant i certs nervis pel vertigen abismal d’una victòria definitiva es van fer notar.
Tot i que la distància era prou significativa per controlar el temps i el marcador, tots miraven amb clemència uns minuts que es feien eterns i avançaven amb lentitud. Els pratencs van firmar un parcial de 30-17 que va rebaixar el marcador per sota de la frontera psicològica dels deu punts (84-93 quan faltaven un minut), que es van reduir a només sis (87-93) quan Sese va traduir en cistella tres tirs lliures després d’una falta discutida quan faltaven 50 segons.
Un cert suspens que dos tirs lliures de Jaume Zanca van resoldre per entonar una victòria infinita en un dijous 28 de març brodada en plata de la continuïtat a la tercera categoria del bàsquet espanyol.
Minut 41: Un Homenatge als Herois
Venerarem el nom d’aquests professionals que han culminat l’aventura que va arrencar aquell 12 de maig del 2023 a Huelva. Admirarem un entrenador, Itai Levy, que ha segellat amb la permanència un compromís i una trajectòria admirables.
Reconeixerem una directiva presidida per Josan Daban que ha cregut en un projecte de bàsquet professional a Sant Feliu, i ho ha donat tot perquè per la ciutat segueixi passant el tren de la Plata.
Agrairem a un patrocinador, Pajarraco, que ha permès volar molt alt, ascendir a la Plata i seguir a la divisió de bronze.
I viurem el proper dissabte 6 d’abril l’adéu a una lliga regular que ens ha emocionat i que encara ens pot regalar els bissos vestits d’eliminatòries d’ascens a LEB Or. Per si algú encara no ho sap: el Pajarraco CB Santfeliuenc tornarà a solcar els cels de la Plata.
