Presentació de l’informe
El Consell Nacional de Cultura i Arts (CoNCA) ha donat a conèixer des del Parlament de Catalunya l’Informe Anual sobre l’estat de la cultura i les arts a Catalunya per a l’any 2023. En línia amb la tradició, aquest document va ser lliurat al president de la cambra catalana, Josep Rull, ia la consellera de Cultura en funcions, Natàlia Garriga. Aquest informe, d’aproximadament 240 pàgines, ofereix una anàlisi detallada de l’ecosistema cultural del territori, recolzada per un ampli conjunt de xifres i estadístiques, i suggereix diverses recomanacions per potenciar-les.
Un exercici d’ambivalència
Els membres del CoNCA han indicat que l’any 2023 va ser categoritzat com a «ambivalent» per a la cultura catalana, reflectit en dades tant positives com negatives a través de gairebé tots els àmbits culturals. La presidenta del CoNCA, Vinyet Panyella, emfatitza que «els ingressos augmenten en diverses àrees, però els artistes encara enfronten dificultats per viure de la feina». En termes generals, l’informe retrata una lenta recuperació del sector després de la pandèmia, amb xifres de facturació que superen o són semblants a les de l’any 2019, malgrat que el nombre d’usuaris i consumidors culturals segueix una mica per sota dels nivells pre-pandèmia.
Disparitats al Sector Cultural
Panyella assenyala que sembla que el sector més industrial ha sobrepassat certs desafiaments, però l’àmbit més creatiu i popular, que inclou els artistes i la cultura comunitària, «encara arrossega nombrosos dèficits i, en gran mesura, una notable precarietat». Les àrees més perjudicades per aquesta “desigualtat” inclouen les arts en viu, ja siguin escèniques o musicals, així com les arts visuals. La presidenta també adverteix que «la precarietat es perpetua no només al sector privat, sinó també a l’àmbit públic», on hi ha llocs que no es convoquen i són coberts per «contractacions diverses», generant desajustos en l’estructura laboral.
Oportunitats a la Cultura Digital
Tot i això, el CoNCA també destaca el moment favorable que viu la cultura digital, especialment en la indústria dels videojocs, així com el sector editorial català. Segons les dades del 2022, que són les últimes disponibles, es van registrar increments significatius en facturació i en el nombre de títols i exemplars editats. En contraposició, s‟observa una disminució en el nombre de galeries d‟art a Catalunya i una caiguda en les presentacions de dansa. Alhora, es manifesten preocupacions per la recuperació lenta del públic d’arts visuals, museus i espais patrimonials, que encara lluiten per assolir les xifres de visitants prèvies a la crisi sanitària.
La Llengua Catalana a Risc
L’informe mostra una preocupació especial per l’ús del català, que ha disminuït dràsticament i es considera «greu». Les recomanacions inclouen instar l’actualització urgent de la legislació cultural catalana, ja que gran part de la normativa vigent és de les dècades del 1980 i el 1990, i està completament desactualitzada. Es denuncia, a més, l’escassa visibilitat de la cultura als espais centrals dels mitjans de comunicació, tant públics com privats, i es fa una crida a una «acció urgent i decidida» per revertir aquesta tendència.
Un Enfoque Interseccional
Aquest any, l’informe presenta un capítol nou que aprofundeix en diverses temàtiques interseccionals relacionades amb la cultura. Si l’any anterior es va fer una anàlisi pionera de la influència transversal de la cultura en sectors com l’educació, la salut o l’acció comunitària, aquest any el focus s’ha posat a la intersecció entre cultura i gènere, així com entre cultura i turisme . També es dedica un apartat, redactat per Carme Fenoll, a investigar sobre el futur de les biblioteques, destacant com a «prioritat urgent de país» la renovació de les biblioteques escolars.
Anàlisi d’esdeveniments i tendències
Aquest nou capítol se suma a les seccions habituals de «Esdeveniments i Tendències», que donen inici a l’informe, on diverses figures rellevants ofereixen un resum de com ha transcorregut l’any en els diferents sectors culturals: arts escèniques, arts visuals, cultura popular i associacionisme, audiovisual i multimèdia, editorial i creació literària, cultura digital, llengua, música i àmbit dels museus, patrimoni i arxius. Aquests relats retrospectius es completen amb les dades sectorials i els principals indicadors culturals que apareixen al quart capítol de linforme.
Desafiaments Financers
El CoNCA avalua positivament “l’esforç pressupostari per part de la Generalitat a favor de la cultura” i considera que “s’ajusta moderadament a la realitat econòmica del país”. Tot i això, també adverteix que aquesta «percepció positiva sobre els increments en el pressupost del Departament de Cultura es dilueix en preguntar sobre el seu impacte en el sector». Al llarg del mandat de Natàlia Garriga, el pressupost ha anat creixent de manera progressiva, però encara no s’ha assolit el anhelat i defensat 2% cultural. Tot i això, el CoNCA -que fa més de deu anys que reclama aquest percentatge- continua defensant un «canvi de paradigma» en l’avaluació de les inversions pressupostàries.
Inversió i Accés a la Cultura
Segons l’informe, l’any passat totes les administracions públiques catalanes (ajuntaments, consells comarcals, diputacions provincials i la Generalitat) van destinar 176 euros per habitant a la Cultura. Aquesta xifra és lleugerament inferior a la mitjana espanyola (189 €/hab.) i encara està força lluny de la mitjana de la Unió Europea (238 €/hab.). Tot i això, el CoNCA confirma que «la recuperació del pressupost públic per a la Cultura està passant, i és la Generalitat la que la lidera». Després d’anys de desajust, el repartiment de la inversió cultural entre les diferents administracions torna a ser molt semblant a la del 2010: 55% ajuntaments i consells comarcals, 11% diputacions provincials i 34% Generalitat de Catalunya.
El Necessari Canvi de Paradigma
L’increment de recursos s’ha destinat fonamentalment a línies d’ajudes i subvencions que prèviament havien estat classificades com a insuficients. Tot i això, encara queda un llarg camí per recórrer per articular de manera efectiva el sistema cultural del país. Al llarg del 2023, el CoNCA va impulsar un laboratori d’anàlisi de polítiques públiques per a la creació, conegut com a Politarts, i la principal conclusió extreta és que cal transitar d’una política cultural d’ajuts i subvencions cap a una política d’articulació del sistema de creació artística, que inclogui un teixit despais, acords i estructures més sòlid i accessible.
La proposta d’un pla nacional
“És fonamental establir continuïtats i mecanismes que generin economies d’escala, en lloc d’implementar mesures que només tractin actuacions puntuals”, sosté l’informe. Segons Salvador Casals, vocal del plenari del CoNCA, també és urgent flexibilitzar i simplificar el sistema de subvencions perquè s?ajusti millor al calendari de la vida cultural (per exemple, alineant-se amb les temporades escèniques en lloc de funcionar amb anys fiscals). A més, seria convenient fomentar més programes d’ajuts pluriennals per contribuir a la consolidació dels projectes culturals i millorar la supervisió dels resultats i l’impacte social d’aquests ajuts.
Foment del Mecenatge
Igualment, el CoNCA reafirma la importància d’una de les demandes històriques: l’impuls al mecenatge. Es considera que hi ha espai per incrementar els ingressos generats a través d’aquesta via, especialment després de la recent actualització de la normativa estatal. Es defensa l?aprovació d?una llei autonòmica de mecenatge, ja que, actualment, «el finançament a través del mecenatge no cobreix adequadament les necessitats dels projectes culturals catalans».
Desigualtats territorials
L´Informe del CoNCA subratlla que les Terres de l´Ebre, on resideix el 2% de la població catalana, no compta amb cap galeria d´art ni sala de concerts oficials, presentant un dèficit en comparació amb la mitjana catalana quant a llibreries i teatres. Situacions semblants s’observen a la comarca de l’Alt Pirineu i l’Aran, on només hi ha un teatre i una galeria d’art per a més de 74.000 persones. Així mateix, en aquesta demarcació no hi ha centres d’arts visuals ni sales de concerts, i es converteix en una de les regions amb menys infraestructura cultural del país.
La Concentració a l’Àrea Metropolitana
A Ponent, la quantitat de llibreries, galeries d’art i arxius està per sota de la mitjana catalana, igual que les comarques de Catalunya Central, que també no tenen galeries d’art. Totes dues demarcacions representen un 5% de la població total de Catalunya. Tot i això, la situació més alarmant es reporta al Penedès, on també falta infraestructura cultural, incloent teatres, arxius, biblioteques, llibreries, galeries d’art i sales de concerts. Per contra, les comarques gironines, on resideix un 10% de la població, superen la mitjana a tots els indicadors, excepte en el nombre de sales de concerts. El Camp de Tarragona també enfronta un dèficit a galeries d’art i sales de concerts.
Conclusions de l’informe
A l’àrea metropolitana de Barcelona es concentra la majoria de les infraestructures culturals del país, encara que també és la demarcació amb la major densitat de població: el 63% dels catalans viuen al 8% del territori que correspon a aquesta àrea metropolitana. Aquesta alta concentració provoca que el nombre d’equipaments per cada 100.000 habitants sigui inferior a la mitjana catalana a gairebé totes les categories tot i ser l’àrea amb el nombre més gran d’equipaments culturals del país. En resum, l’informe conclou que Catalunya compta amb un nombre adequat d’infraestructures culturals públiques, encara que la distribució territorial no sempre és equilibrada.
Propostes per al Futur
Per abordar totes les “inequitats legislatives, estructurals i de finançament” detectades a l’informe, Vinyet Panyella advoca per la implementació d’un Pla Nacional per a la Cultura que estableixi un marc d’actuació amb els objectius estratègics necessaris, independentment de qui ocupin els llocs clau al camp cultural i dels actors responsables del sector. Aquest pla hauria d’anar més enllà de l’administratiu i «situar la ciutadania al centre de les polítiques culturals». Per això, el CoNCA demana l’aprovació, com més aviat millor, de la Llei de Drets Culturals que el Departament de Cultura estava preparant abans de la convocatòria d’eleccions.
Prioritats del Sector Cultural
L’any 2016, el CoNCA va fer una enquesta que recollia la percepció dels professionals sobre l’estat de la cultura i les polítiques culturals a Catalunya. Aquest any, el qüestionari s’ha repetit, actualitzant-ne els continguts, i se n’han comparat els resultats. Un 88% dels enquestats consideren prioritari aprovar la Llei de Drets Culturals i un 86% recolza el Pacte Nacional per la Cultura. Entre les prioritats del sector, també continuen implementant l’Estatut de l’Artista (92%) i dur a terme els Plans d’Impuls aprovats per a cada sector cultural (91%).
Accés a la Cultura
Des de la perspectiva dels enquestats, garantir l‟accés dels ciutadans a la cultura hauria de ser la prioritat per a les polítiques culturals de qualsevol administració pública. L’aspecte educatiu de la cultura també ocupa un lloc destacat en comparació amb altres objectius instrumentals, com ara utilitzar la cultura com a eina de cohesió social, reduir els desequilibris territorials o promoure una societat més paritària. Cal ressaltar, a més, la coincidència entre els responsables de l’administració pública i els agents culturals respecte a situar l’accés a la cultura i el desenvolupament de la faceta educativa com les prioritats en la política cultural.
Educació i Cultura: Una Aliança Estratègica
Per aquesta raó, el CoNCA treballa per enfortir la unió entre educació i cultura. En els darrers anys, ha promogut el Fòrum de les Arts a l’Educació i ha recopilat una sèrie de recomanacions a la Carta de les Arts a l’Educació que demana avançar en la seva implementació. El CoNCA considera essencial incorporar les arts a l’educació obligatòria dins de l’horari escolar, i per aconseguir-ho, defensa una col·laboració interdepartamental més gran dins del Govern de la Generalitat, en particular entre els Departaments d’Educació, Cultura i Universitats, que aquest any ha començat a donar els primers fruits amb un programa triennal de cobertura territorial universal per fomentar aliances locals entre la cultura i l’educació.
Confusió sobre els Drets Culturals
Tot i això, l’informe també revela, a partir de l’enquesta a professionals culturals, que «hi ha una gran confusió respecte als drets culturals». Panyella es mostra molt crítica en afirmar que, actualment, «la població està privada del gaudi de l’oferta cultural del país a causa de la manca d’educació artística i cultural a les escoles, a més de la difusió insuficient de l’oferta cultural de manera àmplia i continuada —no limitada només a Barcelona oa festivals— des dels mitjans de comunicació públics i privats». En termes generals, els principals agents culturals del país consideren que «la ciutadania té poc coneixement sobre quins són els drets que pot exercir a nivell cultural».
El Desafiament del Català
Des de fa temps, tots els indicadors apunten que l’ús social de la llengua catalana està experimentant una reculada. El CoNCA defineix la situació com a «greu». Per enfrontar aquesta qüestió, s’exigeix la implementació immediata dels acords aconseguits en el marc del Pacte Nacional per la Llengua, a més que l’acció política lingüística sigui transversal a tots els departaments de la Generalitat, de manera que no quedi limitada només al Departament de Cultura. Panyella també emfatitza que, en termes de política lingüística, cal que «totes les administracions del país s’involucrin a tots els nivells, ja que no és només una qüestió que depengui de la Generalitat».
Accions per Reforçar l’Ús del Català
Així mateix, s’insisteix en la necessitat de dotar de més recursos els programes formatius en llengua catalana per a diferents públics. Es reconeix la bona feina feta en l’àmbit audiovisual, on cal seguir apostant per la producció i el doblatge de productes estratègics per enfortir l’ús i la presència social del català. El CoNCA també defensa la llengua catalana com a llengua vehicular a tots els espais i àmbits de la formació escolar i, en qualsevol cas, aposta per «valorar l’ampli acord parlamentari sobre la llengua a l’escolarització».
El Futur del Català
La filòloga Teresa Tort Videllet adverteix que «si observem les xifres corresponents al 2023, ens adonem que no s’està acollint lingüísticament la població nova que arriba a la llengua pròpia del país». És fonamental revertir aquesta situació. En general, l’informe destaca la importància de «comptar amb una oferta suficient de productes en català per satisfer la demanda existent», així com incentivar «l’elecció de la llengua catalana per part dels usuaris de la cultura». Una xifra contundent citada per Panyella ho exemplifica: el 2022, el préstec de llibres en català a les biblioteques públiques del país va representar només un 39% del total. Tot i aquesta situació, s’observa una lleugera millora, ja que el 2019 el percentatge era del 32%, i també s’entreveu un creixement exponencial en els préstecs de còmics en català, que en només cinc anys han més que duplicat.
