Una nova era de transparència
Després de molts anys de denúncies sense cap conseqüència, finalment algú ha decidit prendre acció. Potser aquesta persona també té un interès personal en el tema, potser vol ocupar la cadira que altres han aconseguit gràcies al seu poder i a una posició que els ha facilitat l’assoliment d’un major grau d’influència. La presidència d’una federació de futbol és un dels caramels més dolços que es poden tastar. Es manejen milions d’euros de pressupost i els controls són mínims. Pots col·locar al teu costat persones de màxima confiança, independentment de la seva competència professional, i ningú et dirà res. És el teu moment, la teva mansió i els teus quatre anys -com a mínim- per assegurar-te una jubilació ben merescuda.
Escàndols i corrupció
Tant a les federacions espanyola com catalana, s’han produït en els últims anys greus casos de corrupció. Hi ha hagut falsificació de documents, suplantació d’identitats, desviament de diners destinats a obres federatives, compra irregular de pilotes, construcció d’ascensors exclusius per a persones importants, contractació de familiars sense cap qualificació ni experiència, i així podríem continuar. Tot això ha sortit a la llum a causa de dos casos mediàtics: el petó no consentit de Luis Rubiales a Jennifer Hermoso durant l’entrega de premis del Mundial i la repetició de les eleccions a la Federació Catalana a causa de les denúncies de dos candidats a la presidència. Tot i que els escàndols venen de lluny, en els últims mesos s’ha posat el focus en aquests casos.
Impunitat i abús de poder
Durant anys, els presidents i els seus amics s’han sentit impunes per actuar com si la Federació fos seva. Alguns, com Rubiales, estan sent investigats per haver cobrat i repartit comissions i per adjudicacions sospitoses. Altres han beneficiat els clubs que els donaven suport i votaven a favor de les seves propostes a les assemblees, i han ignorat aquells que no els alabaven o que mostraven preferència per un altre president. Aquestes són les regles. Si t’agraden, perfecte; si no, ja et buscaràs la vida.
Denúncies valentes
Per fi, alguns clubs valents han decidit donar un pas endavant i denunciar les irregularitats que jo mateix vaig alertar l’any 2016. Fa vuit anys, en un mitjà de comunicació català, vam publicar un article titulat ‘Tupinada a l’Assemblea General de la Federació Catalana de Futbol’. I el subtítol no deixava lloc a dubtes: ‘La junta directiva de la FCF falsifica actes notarials de clubs per assegurar-se més vots favorables’. Exactament el mateix que ara està sent investigat per un jutjat de Sabadell arran de les denúncies de diversos clubs que se senten perjudicats per una presumpta trama de falsificació d’actes notarials utilitzats en el procés electoral de la Federació per afavorir un candidat, tal com va reconèixer el secretari general de la FCF davant de l’autoritat judicial.
Un futur incert
Encara queda molt per resoldre en aquests casos, que acaben de començar la seva fase d’instrucció, però hem arribat a un punt en què les institucions s’han implicat. La FIFA i la UEFA estan a punt d’intervenir en la Federació Espanyola. O bé convoquen eleccions aviat, o bé prenen el control i les convoquen elles mateixes. I a la Federació Catalana, la Generalitat ha donat la raó al candidat Juanjo Isern i reconeix que Joan Soteras va ser president durant un període en què no podia ser-ho, just després que el Tribunal Català de l’Esport ordenés la repetició de les eleccions a la presidència i declarés invàlida la victòria de Soteras. En pocs mesos es resoldrà la denúncia d’Isern i es sabrà si l’actual president queda inhabilitat o pot mantenir el càrrec. Isern, per cert, formava part de la junta directiva d’Andreu Subies, que va ser assenyalada per l’ús indegut d’actes notarials en les assemblees. Soteras n’era l’hereu oficial per la seva posició de vicepresident primer.
El paper dels polítics
La gran pregunta que queda per resoldre és si els polítics actuaran seriosament per posar fi a la impunitat dels dirigents federatius. Actuaran en l’àmbit legislatiu per evitar que les federacions continuïn sent el negoci particular dels qui governen? Hi ha molt treball per fer, però s’ha de fer. I els polítics tenen una gran responsabilitat que no poden eludir.
