Una nova perspectiva teatral
En el món del teatre, sovint ens deixem portar per les produccions més conegudes, oblidant aquelles que, sense tanta fanfàrria, aporten reflexions profundes. Un exemple brillant d’aquesta tendència és ‘La cadena del fred’, una obra que destaca per la seva aguda crítica al sistema neoliberal, presentada a través d’una narració captivadora.
Un viatge a la infantesa
La trama ens transporta a la dècada dels noranta, on seguim la perspectiva d’una nena que observa com la seva família es veu atrapada en un cicle de consum excessiu, alhora que busca la felicitat en un món que promet llibertat a canvi de materialisme. La dramatúrgia de Yaiza Berrocal revela una visió crítica i irònica de les expectatives socials.
Una escenografia que parla
L’escenografia, dissenyada per Joana Martí, és un element clau que reforça la narrativa. Amb un espai minimalista que evoca una sala d’espera, els espectadors són testimonis de la interacció entre la protagonista, Lola, i el responsable de Recursos Humans d’una empresa de productes ultracongelats. A través d’imatges projectades, s’explora la història familiar i la seva relació amb la marca McCain.
Un humor punxant
Amb un to sarcàstic, l’obra inicia amb un ball desenfrenat a ritme de música comercial, que estableix immediatament l’atmosfera irònica i crítica de la producció. La Lola, interpretada magistralment per Valèria Sorolla, comparteix amb el director la seva connexió emocional amb les patates McCain, revelant com les experiències de la seva infància s’han entrellaçat amb el consum d’aquests productes.
Les relacions familiars en un món canviant
A mesura que la història avança, es desvelen les tensions familiars, amb un pare que lluita contra la seva pròpia nostàlgia i una mare atrapada en el somni d’un consumisme que els consumeix. El contrast entre la innocent admiració de Lola per les patates i la desil·lusió del seu pare reflecteix la complexitat de les relacions en un context de canvi social.
Un elenc excepcional
El talent de l’elenc, encapçalat per Sorolla, brilla a través de les interpretacions de Montse Esteve, Manel Sans i Pep Planas, qui aporten profunditat a les seves respectives caracteritzacions. La química entre ells enriqueix l’experiència teatral, tot i que és Sorolla qui destaca amb la seva habilitat per transmetre la innocència i la frustració del seu personatge.
Reflexions sobre el consumisme
Amb un discurs ben estructurat i una ironia punyent, ‘La cadena del fred’ ens desafia a reflexionar sobre les nostres pròpies obsessions amb els productes de consum. La seva crítica al sistema neoliberal, combinada amb l’humor i la tragèdia, converteix aquesta obra en una proposta teatral que no es pot passar per alt.
Aquesta obra no només ens convida a riure, sinó que també ens fa qüestionar el preu de la nostra recerca de felicitat en un món on el consum es converteix en una quimera. Sense dubte, estem davant d’una producció que mereix ser vista i reflexionada.
