El Significat del Rentat de Mans en la Celebració Eucarística
En el marc de la presentació dels elements de la celebració eucarística, després de consagrar el pa i el vi perquè esdevinguin el Cos i la Sang del Senyor, es realitza el rentat de mans pel sacerdot a un costat de l’altar. Aquest ritu, segons el número 76 de l’Ordenament General del Missal Romà, simbolitza el desig de purificació interior .
Encara que algunes persones puguin qüestionar la necessitat d’aquest ritu, és important recordar que el rentat de mans durant la missa té una llarga tradició que es remunta a almenys dos segles abans de la presentació dels elements de la celebració. Aquest gest de purificació interior és descrit per sant Ciril de Jerusalem com un símbol de la necessitat de purificar-se dels pecats i rentar-se de totes les iniquitats .
El Sentit Simbòlic del Rentat de Mans
Mentre el sacerdot es renta les mans, recita en secret un verset del Salm 50, conegut com a salm penitencial, que expressa la petició de ser purificat dels pecats . Així, aquest gest no és merament funcional, sinó que té un profund significat simbòlic i penitencial. Aquesta dualitat entre el gest funcional i penitencial es manifesta també en altres ritus litúrgics, com en la litúrgia del Dimecres de Cendra .
La Importància del Rentat de Mans com Expressió de Puresa i Humilitat
El rentat de mans després de la presentació dels dons de la missa i abans de començar la pregària eucarística és un gest de gran expressivitat. A través d’aquest acte, el sacerdot, abans de situar-se al centre de l’altar com icona del Crist-Cap, expressa externament la seva condició humil i pecadora. Així, aquest gest no només simbolitza la purificació interior, sinó que també recorda la necessitat de la conversió cap a Déu .
Conclusió
En resum, el rentat de mans durant la celebració eucarística no és simplement un gest funcional, sinó que té un profund significat simbòlic i penitencial. Aquest ritu recorda la necessitat de purificar-se dels pecats, rentar-se de les iniquitats i expressar la puresa i humilitat davant de Déu. A través d’aquests signes litúrgics, es convida a la conversió del cor cap a la veritat divina, fent visible allò invisible .
