Una Proximitat Qüestionable
Un dels temes recurrents en el discurs dels membres de la família Borbònica és la seva suposada voluntat de proximitat amb el poble. Tot i així, moltes d’aquestes afirmacions semblen ser un mer espectacle en lloc d’una genuïna intenció. La idea de proximitat que transmeten és percebuda per molts com un intent de justificar el seu opulent estil de vida, finançat amb els recursos dels ciutadans. Aquests moments, on somriuen i es fan fotografies amb els seguidors, són part d’un guió molt ben assajat.
El Ritual de l’Aparença
A cada esdeveniment institucional que la reialesa presideix, és comú veure com s’estableixen protocols estrictes. Una imatge habitual és la formació d’un cordó de seguretat que permet que Felip, Letizia i les filles desfilin enmig de la multitud, saludant els presents. Per a molts ciutadans que s’amunteguen al seu pas, aquest és el moment més emocionant de les seves vides. Tot i això, l’experiència de ser part d’aquest instant és molt fragmentada i controlada, cosa que fa que la proximitat que s’intenta transmetre resulti artificial.
Més enllà de l’encaixada de mans
De vegades, l’emoció porta els ciutadans a desitjar un contacte més significatiu que una simple salutació. El desig de capturar un moment especial amb la família reial es tradueix en gestos més íntims, com ara abraçades o fer-se una fotografia de manera més natural. Un exemple notable va passar recentment quan una seguidora de la família reial va desitjar immortalitzar la seva trobada amb la princesa Leonor. Amb gran entusiasme, s’hi va acostar, buscant aquell gest típic on t’abraces per les espatlles o la cintura, com si fossis un amic.
La Reacció del Protocol
Tot i això, aquesta interacció amigable va ser sorpresa i ràpidament reprimida per l’equip de seguretat de la Casa Reial. Per a ells, el contacte físic amb la princesa és completament inacceptable, i els protocols establerts són indestructibles. Un expert en llenguatge no verbal ha analitzat el succés, esmentant com la seguretat va reaccionar intensament davant d’aquest gest tan humà, com si la princesa fos només una figura distant.
La Qüestió del Protocol
Aquest expert també reflexiona sobre l’estricta normativa que envolta el contacte amb la reialesa i assenyala que el protocol clarament estableix que els ciutadans poden unir-se a una encaixada de mans, però no es permet el contacte físic més enllà. D’altra banda, hi ha una notable unidireccionalitat en aquesta interacció: els membres de la reialesa poden tocar els ciutadans, però no al revés. Aquesta dinàmica planteja interrogants sobre la suposada igualtat que diuen compartir amb la ciutadania.
Una Reflexió Necessària
Aquest contrast entre proximitat i distància posa en dubte els veritables valors de la família reial. Si realment aspiren a ser vistos com a part del teixit social, per què persisteixen a crear barreres que els separen de la ciutadania? És clar que la percepció de proximitat que desitgen projectar és selectiva, cosa que desencadena un debat sobre la naturalesa mateixa de la ciutadania i la relació amb aquells que es troben en una posició de privilegi.
