El context de la violència a Bolívia
Les últimes hores, Bolívia ha estat testimoni d’una onada de violència que ha despertat els fantasmes de la crisi política que va sacsejar el país el 2019. La inestabilitat política a Bolívia és un problema crònic que ha afectat la vida institucional del país andí. En aquesta ocasió, la violència s?ha manifestat en forma d?un intent de cop d?Estat liderat per un grup de militars alçats.
Mentre que el país intenta tornar a la normalitat, les acusacions entre els partits polítics, els militars alçats i el govern bolivià han embrutat l’escena política. Això ens fa preguntar-nos com s’ha arribat a aquesta situació i per què hi ha hagut un alçament militar. La resposta és complexa i encara és oberta a debat.
El paper del president Luis Arce
L’actual president bolivià, Luis Arce, té una llarga trajectòria política i ha ocupat diversos càrrecs al govern del seu país. Tot i això, la seva relació amb l’expresident Evo Morales, amb qui comparteix partit polític, no ha estat sempre bona. Es diu que Arce i Morales estan en disputa pel control del partit, cosa que ha portat a sospites que Arce podria haver encoratjat el cop per enfortir la seva posició dins del partit. Segons informes, el comandant general de l’Exèrcit de Bolívia, Juan José Zuñiga, hauria intentat enderrocar el govern actual per evitar que Morales es presenti a les eleccions del 2025.
Zuñiga ha afirmat que Arce ho va animar a donar el cop d’Estat, cosa que ha generat una situació complicada per al president actual. Tots dos podrien tenir un objectiu comú: mantenir Morales allunyat del poder.
El context del cop d’Estat del 2019
L’actual escenari polític a Bolívia té les seves arrels en l’intent de cop d’Estat del 2019, quan diversos caps militars van forçar la dimissió del president Evo Morales. En aquell moment, els militars van al·legar que Morales intentava alterar els resultats electorals i el van enviar a l’exili a Mèxic. Jeanine Añez, senadora de dretes i líder de l’oposició, es va autoproclamar presidenta de Bolívia. No obstant això, el seu temps al poder va ser breu i posteriorment va ser condemnada a 10 anys de presó pel Tribunal Superior de Justícia. Durant el cop, Zuñiga reclamava l’alliberament d’Añez, que considera una presa política.
D’aquesta inestabilitat política va sorgir un nou lideratge al Moviment al Socialisme, representat per Luis Arce. Les acusacions de Zuñiga posen l’actual president en una posició difícil, ja que tots dos podrien tenir un objectiu comú: mantenir Morales allunyat del poder.
