L’art com a camp de batalla a la reialesa britànica
Al món de la reialesa britànica, cada gest i aparició pública és minuciosament analitzat. Recentment, un retrat del príncep Harry i Meghan Markle ha generat una tempesta de comentaris i especulacions, revivint el debat sobre la seva sortida de la família reial el 2020. Aquest incident no només revela la tensió persistent entre els Sussex i la institució monàrquica, sinó que també demostra com l’art es pot utilitzar com una poderosa eina de comentari social i polític.
L’enfocament provocatiu d’un retratista real
Dan Llywelyn Hall, reconegut pels seus retrats de la difunta reina Isabel II, ha sorprès el món amb la seva interpretació de Harry i Meghan. En lloc de seguir la reverència tradicional associada amb els retrats reals, Hall ha optat per un enfocament més provocatiu i carregat de simbolisme. La seva obra retrata els ducs com a ‘figures atrapades al tall de l’opinió pública’, una descripció que captura vívidament la controvèrsia que ha envoltat la parella des de la seva sortida de la família reial.
L’artista gal·lès no s’ha limitat a representar simplement l’aparença física dels Sussex. En el seu lloc, ha elegit comparar Harry amb el ‘Príncep Bonnie’ (Carlos Eduardo Estuardo), evocant la imatge del jove rebel que una vegada va ser, abans del seu matrimoni amb Meghan. Aquesta elecció artística no només recorda el tumultuós passat del príncep, sinó que també suggereix una crítica vetllada a la seva transformació i les decisions que el van portar a distanciar-se dels seus deures reals.
Meghan com la ‘forastera’: Una comparació històrica carregada d’ironia
Potser l’aspecte més intrigant del retrat de Hall és la representació de Meghan Markle. L’artista ha optat per comparar-la amb Elizabeth Grey, una figura històrica que es va convertir en reina consort d’Anglaterra el 1464, tot i no tenir ascendència real directa. Elizabeth ja havia estat casada anteriorment i tenia fills, cosa que va generar controvèrsia en els cercles de poder des del principi del seu matrimoni secret amb Eduard IV d’Anglaterra. Aquesta elecció no és casual; Hall descriu Grey com a possiblement la ‘forastera’ més influent en la història real, establint un paral·lel directe amb la posició de Meghan dins de la Família Reial britànica.
Aquesta comparació és carregada d’ironia i significat. D’una banda, reconeix l’impacte significatiu que Meghan ha tingut a la monarquia, alterant percepcions i desafiant tradicions. D’altra banda, subratlla el seu estatus d”outsider’, una etiqueta que ha perseguit l’exactriu de ‘Suits’ des de la seva entrada a la Casa Reial i que, en última instància, va contribuir a la decisió de la parella d’allunyar-se dels seus rols oficials. En un moment en què la família reial britànica enfronta desafiaments significatius, des de problemes de salut fins a crisi d’imatge, aquest retrat serveix com un recordatori de les tensions subjacents que continuen definint la relació entre els Sussex i la institució que van deixar enrere.
