Un nou enfocament publicitari
Fa algun temps, un diari va utilitzar el lema ‘Si algun dia vam publicar que les vaques volen, creu-t’ho’ per ressaltar la fiabilitat de les seves notícies, fins i tot si semblaven increïbles. Aquesta campanya publicitària buscava transmetre la confiança en la veracitat de les seves informacions, sense importar com de poder semblar inversemblants.
El llegat de Twister
En el passat, la pel·lícula Twister (Jan de Bont, 1996) va mostrar vaques volant en una trama que combinava aventures i desastres naturals. Aquesta pel·lícula, dirigida per Jan de Bont, destacava pel seu encant, sentit de l’humor i efectes especials impactants que, fins i tot avui, mantenen el seu impacte.
Produïda per Steven Spielberg, Twister es va convertir en un poderós blockbuster que va despertar la nostàlgia d’una època daurada del cinema d’entreteniment. La pel·lícula, plena d’ingredients que van fer gran Amblin, la factoria dels somnis creada pel director de Tauró i A la recerca de l’Arca Perdida, continua sent recordada pel seu impacte visual i narratiu.
El renaixement de Twisters
Hollywood ha decidit reviure l’èxit dels 90 amb una nova versió de Twister, titulada Twisters. Aquesta nova pel·lícula, que no encaixa clarament com a remake, seqüela o reboot, busca recuperar l’essència de l’original en presentar dos grups de caçatornats enfrontant-se a perills extrems en nom de la ciència.
Twisters, amb l’enfocament actualitzat, aborda temes com l’intent de l’ésser humà de dominar una naturalesa que es rebel·la enmig de la transformació climàtica del planeta. Tot i que la pel·lícula se centra en l’espectacle, també planteja reflexions sobre la competitivitat científica i el desvergonyiment d’empresaris poderosos que s’aprofiten dels desastres naturals per al benefici personal.
Una nova perspectiva
Tot i els esforços per revitalitzar la història, la nova versió de Twisters dirigida per Lee Isaac Chung manca de l’ànima gaudeix de l’original. La pel·lícula es pren a si mateixa massa de debò, perdent part de l’encant i l’emoció que caracteritzaven Twister. Encara que intenta abordar temes seriosos, el seu to resulta desencertat, portant la pel·lícula a la intranscendència.
Els protagonistes, interpretats per Daisy Edgar-Jones i Glen Powell, no aconsegueixen capturar l’espurna que encenien els personatges de Helen Hunt i Bill Paxton a la versió original. En resum, Twisters ofereix entreteniment lleuger, però no té la personalitat i màgia que caracteritzaven la seva predecessora.
Conclusió
El renaixement de Twisters, tot i que intenta reviure l’emoció de l’original, no aconsegueix capturar l’essència que va fer de Twister una pel·lícula icònica. Tot i els seus esforços, la nova versió no té l’encant, l’emoció i la màgia que caracteritzaven la seva predecessora, deixant els espectadors amb un entreteniment lleuger però insubstancial.
