Una Mirada a l’Espectacle
Mia Parcerisa dirigeix l’espectacle ‘No hi ha fills innocents’ a la Sala Atrium, basat en dos documents tardans de Pier Paolo Pasolini. Aquesta obra ofereix una aproximació al pensament d’aquest controvertit creador a través de l’enunciació teatralitzada de dos dels seus darrers escrits, en diàleg amb la música que se superposa al discurs i n’amenitza la recepció.
Els Personatges i la Interpretació
Oriol Genís, conegut per la seva participació a PPP (2005), interpreta un paper destacat en aquesta obra. Acompanyat per Pau de Nut, músic i actor polifacètic, ofereixen una interpretació que captiva l’audiència. Genís es barreja amb el públic a l’entrada del teatre i accedeix directament a escena, transitant per diferents registres interpretatius, alguns de molt impropis. La direcció de Parcerisa incideix de manera explícita en el treball actoral, oferint una experiència tematitzada i impactant.
El Discurs i la Crítica de la Modernitat
El discurs de Genís arrenca amb la carta als joves infeliços, abordant temes com la crítica de la modernitat i les insuficiències de la raó progressista. A través d’una representació radical, es qüestiona la noció de culpa hereditària i s’analitza l’impacte de l’homologació i el fetitxisme en la nova ideologia. Aquesta aproximació provocativa de l’artista visionari ofereix una visió crítica i reflexiva sobre la societat contemporània.
La Presència de Pau de Nut
La presència i la música de Pau de Nut resulten crucials en aquesta proposta. Amb una varietat de melodies, des de Monteverdi a Radiohead o Lou Reed, aporta una dimensió única a l’espectacle. La seva col·laboració amb Genís crea una complicitat i sintonia que enriqueixen l’experiència teatral, oferint una clausura memorable.
El Llegat de Pasolini
Pier Paolo Pasolini va ser reconegut com un polemista compromès i un profeta solitari. A través d’aquesta obra, es celebra la figura i la paradoxa de Pasolini en un context d’hibridació estimulant, desacomplexada. ‘No hi ha fills innocents’ ofereix una visió única del pensament d’aquest intel·lectual, enriquida per la interpretació teatral i la música que l’acompanya.
