Inici » Reflexions sobre la vida i la mort en el teatre contemporani

Reflexions sobre la vida i la mort en el teatre contemporani

by PREMIUM.CAT
El dramaturgo Guillem Clua ha estado escribiendo personajes mayores perdidos en sus traumas y delirios de la vida durante algunos años, personas con una maleta muy pesada que enfrentan los recuerdos de liberar su carga. Para los inconfundibles secretos del juez Samuel Galart en justicia o la herida mal agitada de Amèlia en la golondrina, ahora se le agrega a Llorenç Cardona y los delirios causados ​​por una vida de éxitos teatrales a la muerte de un comediante. Primero fue Josep Maria Pou, luego Emma fue (8k, mejor calidad, obra maestra, muy detallada: 1.1)

La complexitat dels personatges madurs

El dramaturg Guillem Clua ha explorat, al llarg de la seva carrera, la rica psicologia dels personatges d’edat avançada. Aquestes figures, carregades de records i traumes, lluiten contra el pes del seu passat mentre intenten alliberar-se de les seves càrregues emocionals. Des de la inquietant figura del jutge Samuel Gallart a ‘Justícia’ fins a les ferides no cicatritzades d’Amèlia a ‘L’oreneta’, ara se suma a aquesta galeria el personatge de Llorenç Cardona a ‘Mort d’un comediant’.

Una comèdia que es transforma en melodrama

L’obra de Clua comença amb un to lleugerament còmic, presentant un actor jubilat que, en la seva solitud, busca connexió a través de les seves pròpies interpretacions. El seu nou cuidador, un desconegut del món teatral, aporta un contrast fascinant, ja que les seves referències es limiten a un ‘aquest em sona’, referint-se a Hamlet. Aquesta dinàmica entre dos personatges diametralment oposats esdevé un joc d’interpretació que, tal com va dir Oriol Osan, acaba convergint en una relació que desafia les expectatives.

Referents teatrals que donen vida a la trama

Clua utilitza referències teatrals amb destresa, especialment a la primera meitat de l’obra, per il·lustrar la suposada bogeria de Llorenç. Personatges com Puck, Caliban i Antígona apareixen en els diàlegs, però el més significatiu és Willy Loman, el protagonista de ‘Mort d’un viatjant’ d’Arthur Miller. La seva influència es fa evident en el segon acte, quan les relacions entre els personatges s’aprofundeixen, aportant un nou nivell de tensió dramàtica.

Una direcció que ressalta l’art de l’interpretació

Josep Maria Mestres, un dels directors més reconeguts, torna a col·laborar amb Clua, oferint una direcció que permet als actors brillar. Amb un escenari íntim que destaca la relació entre els tres personatges, la seva tasca es veu facilitada pel talent de Jordi Bosch, que aporta una profunditat emocional al seu paper. Francesc Marginet, que interpreta el cuidador Adri, ofereix un viatge de creixement personal, passant de la ignorància a la valentia.

Dinamisme entre els actors

La interacció entre Bosch i Marginet és fascinant; Bosch, amb la seva vulnerabilitat, contrasta amb la incertesa del seu company. Mercè Pons, en un paper secundari però crucial, aporta un aire de vulnerabilitat i força, mostrant la seva capacitat d’adaptar-se a les circumstàncies del seu oncle.

Un escenari que reflecteix la narrativa

L’escenari, dissenyat per Joan Sabaté, crea un ambient carregat de simbolisme, amb cartells d’obres clàssiques que recorden el passat teatral de Llorenç. La il·luminació i l’espai sonor, treballats per Kiko Planas i Jordi Bonet respectivament, complementen l’experiència immersiva, transportant el públic a un món on la línia entre la realitat i la ficció es torna borrosa.

Un final sorprenent i revelador

A mesura que l’obra avança, es produeixen girs inesperats que desafien les expectatives, oferint un final que, tot i ser tràgic, ressona amb la riquesa emocional dels personatges. Clua, amb la seva habilitat per entrellaçar les vides dels seus protagonistes, ens deixa amb una reflexió sobre la vida, la mort i la complexitat de les relacions humanes.

You may also like

-
00:00
00:00
Update Required Flash plugin
-
00:00
00:00