Edicions 3 i 4 publica les cartes que Joan Fuster i Raimon es van enviar durant vora 30 anys
Edicions Tres i Quatre ha publicat les cartes que l’escriptor Joan Fuster i el cantant Raimon es van enviar al llarg de quasi 30 anys, dels anys seixanta als noranta del passat segle.
Aquest treball, el volum 230 de la ‘Correspondència de Joan Fuster’, arreplega també les missives que l’autor de Sueca va intercanviar amb altres representants de la ‘Nova Cançó’, segons ha informat 3i4 en un comunicat.
En les cartes “assistim al naixement del fenomen Raimon i de la Nova Cançó, hi descobrim la fe que tenia Fuster en el cantant de Xàtiva i en els cantants que s’hi sumarien de seguida, capaços d’arribar amb la seua veu, amb la paraula cantada, molt més enllà d’on podia arribar la paraula escrita”, destaquen els responsables de la publicació“. El volum ha sigut preparat a cura de Rafael Xambó, professor de Sociologia de la Universitat de València i cantautor.
Alhora, a banda de la relació epistolar amb Raimon i la seua dona Annalisa, l’obra també reuneix les cartes que Fuster va intercanviar amb d’altres noms del món de la Nova Cançó, com ara Maria del Carme Girau, Josep M. Espinàs, Ermengol Passola, Ovidi Montllor, Vicent Torrent, Quico Pi de la Serra o Pep Laguarda.
A més, a manera d’annex, el llibre inclou una selecció de texts de Fuster sobre la Nova Cançó a cura de Xavier Hernàndez, de la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València i estudiós de la relació de Fuster amb la música.
Es tracta de textos que l’assagista valencià publicà o bé a la premsa periòdica o bé acompanyant els àlbums que els cantautors publicaven -ja fos a la contracoberta, en una carpeta o en un quadern-. Així mateix, també s’hi inclou un fragment de la biografia que dedicà a Raimon el 1964.
Des de Tres i Quatre manifesten que Fuster va escriure milers de cartes, algunes de les quals d’un gran valor tant pel seu contingut com per la seua alta qualitat literària, i moltes altres, la majoria, circumstancials, marcades per la contingència del dia a dia i les exigències del seu ofici d’escriptor i de a seua condició d’intel·lectual compromès -“amb la llengua i el país, amb els problemes i les preocupacions del seu temps”-, d’home públic, de “pare de la pàtria”.
Ell mateix era conscient de l’interès del seu vast epistolari per a futurs lectors i estudiosos, i no sols conservava ordenadament tot el que rebia -cartes, targetes, telegrames, notes manuscrites lliurades per davall de la porta, circulars, impresos, factures, avisos, insults, amenaces-, sinó que treia còpia de les cartes que enviava, i d’ací que la majoria siguen escrites a màquina i no a mà.
Material “impagable”
Tot aquest material ingent resulta “impagable per a conèixer millor l’escriptor i la seua obra, per a entendre també la seua projecció pública, la seua dimensió alhora literària, cultural, cívica i política”, subratllen.
Tenint en compte aquest valor documental, històric i literari, Edicions Tres i Quatre començà a publicar el 1997 la Correspondència Joan Fuster amb Antoni Furió -catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València- com a director del projecte i, des de la seua creació, amb la col·laboració de la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València.
Cada volum està dedicat a aplegar l’epistolari amb un corresponsal o un conjunt de corresponsals relligats per un eix temàtic. D’aleshores ençà, se n’ha publicat 20 volums que reuneixen les cartes de Fuster amb personatges com ara Josep Pla, Josep Carner, Marià Manent, Salvador Espriu, Carles Riba, Agustí Bartra, Vicenç Riera Llorca, Aina Moll, Francesc de Borja Moll, Eulàlia Duran, Teresa Lloret, Josep M. Castellet, Xavier Casp, Miquel Adlert, Ernest Martínez Ferrando, Joan Triadú, Josep M. Llompart, Manuel Sanchis Guarner, Vicent Ventura, Joaquim Maluquer o Josep M. Castellet.
Sobre aquest blog
Secció de cultura de l’edició valenciana d’elDiario.es.
