Descobrint la ciutat
Quan arribem a la maduresa, és essencial moure’s. Les dolçors de la vida i la monotonia són raons vàlides. En una localitat petita, esmorzeu fruita seca. A la gran ciutat, el transport públic pot alleujar la malastrugança. El meu trajecte es desplega entre dos eixos: les rambles i la carretera. Ascendeixo per Ciscu Sáez fins a l’ambulatori. Em passejo per les rambles i descens per Laureà Miró. En arribar al carrer dels Arbres, de tant en tant, entro a Falguera. Aleshores, recorro el Passatge Carnisser, Sant Josep, Rupert Lladó i, per Monturiol, torno cap a la carretera. Després, prenc el Passatge de l’Alumini fins a General Prim. Finalment, segueixo pel Camí vell del Cementiri. Tot això em pren una hora i quart si vaig amb calma. Òbviament, el recorregut pot veure’s alterat per les tortures de les obres, sovint desviant-me. Aquest matí, per exemple, amb la vela cortina de Ca l’Escala, la sabateria principal de la població. Al darrere hi havia una escala de dimensions considerables, les quals em generen ansietat. Especialment si hi ha algú a dalt, m’enteneu, oi? Així doncs, he trastabillat, però, afortunadament, sense conseqüències greus. Tot i així, em molesta la lleugeresa amb què s’hi enfronten i les deixen sense acompanyament. En resum, el recorregut pel Sucre requereix un cos que no es mogui gaire. No obstant això, pandèmies i caigudes agreugen la mobilitat. Han passat quatre anys llargs i feixucs. El soterrament continua desfigurant la ciutat. Una curiositat, els cargols s’hi amaguen amb més dificultat.
Una crida a la participació
Si desitgeu unir-vos al projecte que promou un periodisme independent i proper, podeu associar-vos a premium.cat a través d’aquest enllaç, amb una quota anual de 40 euros.
