El Començament d’una Aventura Familiar
No sé si la mare estava entusiasmada o simplement va cedir davant de l’angoixa de no voler discutir, però el fet és que va acceptar embarcar-se en aquesta nova aventura. Abans de dinar, ja havíem deixat enrere el poble.
Un Quadern per Registrar Records
Amb només sis anys i més petita que la meva germana Lina, vaig prendre un quadern que em van permetre portar. Allà, vaig començar a anotar tot allò que no em atrevia a expressar en veu alta. ‘On anem, exactament?’ va ser la primera frase que vaig escriure.
L’Aprenentatge en el Camí
La mare i la Lina van dedicar-se a ensenyar-me a llegir i escriure durant aquells llargs viatges per carretera. El pare, mentre conduïa, sempre deia: ‘No puc ajudar, he de concentrar-me en la ruta’.
Un Viatge que No Acaba
El 31 de desembre de 1990, el pare ens va fer entrar al seu R5 roig, un vehicle que es convertiria en el nostre company de viatge. Recordo aquella data, ja que era el dia del novè aniversari de la Lina. El pare ens va dir que seria una celebració memorable, però amb el temps he entès que el record seria inacabable, no per la festa, sinó per l’experiència de viatjar.
Un Viatge a Través del Temps
Amb el pas dels anys, el R5 va ser superat per vehicles més moderns que semblen sortir de pel·lícules de ciència-ficció. Els nostres viatges s’han tornat més solitaris, ja que és cada vegada més difícil trobar cintes de casset a les gasolineres. En els nostres primers anys de viatge, fèiem parades per veure pel·lícules, però les mirades curioses dels altres ens van fer sentir fora de lloc, així que el pare va decidir relatar-nos les seves experiències cinematogràfiques.
El Paper del Pare en el Viatge
Ara, les aturades serveixen només per fer una pausa al bany i omplir el dipòsit. El pare sol dir als treballadors de les gasolineres que estem ‘descobrint el món’. A mesura que hem anat creixent, hem recorregut diversos països, però comença a pesar la rutina d’observar el món des de la finestra del cotxe.
El Desig de Conèixer Noves Realitats
M’agradaria connectar amb persones de la meva edat i explorar els pobles més enllà de les seves teulades. Fa temps que no envio cartes a les meves amigues, ja que no trobem ni postals ni segells.
El Canvi en el Viatge
El pare ha començat a mostrar signes de cansament, una preocupació que ha crescut recentment. M’angoixa pensar que potser un dia deixarà de veure el camí davant seu, i tant la Lina com jo ja hem de fer un esforç per no tocar el sostre del cotxe.
Un Pas Endavant
Amb tot això al cap, he decidit que és hora de fer un canvi. He plantejat a la família la idea d’intercanviar llocs, que ells se sentin darrere i nosaltres al davant, per aprendre a conduir. La mare, en sentir la meva proposta, va girar-se ràpidament cap al pare, que va respondre augmentant el volum de la ràdio.
