Inici de la Temporada: Un Concert Inoblidable
El 1 d’octubre, el Palau de la Música va obrir les seves portes a la nova temporada de la Franz Schubert Filharmonia, presentant un concert que va captivar al públic amb dues peces destacades: la monumental Simfonia núm. 5 de Gustav Mahler i la Suite Terra Baixa d’Albert Guinovart.
Albert Guinovart: Un Reflex del Teatre Català
El compositor Albert Guinovart, conegut per les seves evocadores bandes sonores a TV3, va presentar una suite inspirada en Terra Baixa, un clàssic del teatre català. La seva música, amb un marcat caràcter pictòric, va transportar els assistents a un ambient rural, evocant records de sèries com Nissaga de poder.
Tomàs Grau: Un Director Amb Visió
Sota la direcció de Tomàs Grau, l’interpretació va adquirir una personalitat única. La seva capacitat per definir i donar forma a cada secció de l’orquestra va ser evident des del primer moment, amb una atenció meticulosa als detalls que va permetre que cada instrument brillés tant de manera individual com en conjunt.
Un Repte Musical: La Simfonia de Mahler
La Simfonia núm. 5 de Mahler, reconeguda per la seva complexitat, va ser el moment culminant del concert. La seva interpretació en directe és sempre un repte, no només per la seva dificultat tècnica, sinó també per les expectatives que genera entre els melòmans.
L’Articulació de les Seccions Orquestrals
Amb una orquestra de noranta músics, la coordinació va ser excepcional. La claredat en la intel·ligibilitat de les seccions de corda i vent va ser notable, amb una articulació que destacava per la seva transparència.
El Metall: Una Executada Impecable
El metall va sobresortir amb una interpretació impecable, mantenint un alt estàndard de qualitat durant tota la peça. Les trompes, trompetes i tuba van oferir un so robust i ben equilibrat que va enriquir l’experiència musical.
Lirisme i Delicadesa a la Interpretació
El vent fusta, amb especial èmfasi en el clarinet, va aportar una tonalitat lírica que va connectar amb el públic. Les transicions entre instruments van ser suaus, creant una atmòsfera captivadora, mentre que la corda, tot i tenir un volum lleugerament inferior al que és habitual en les interpretacions de Mahler, va brillar per la seva delicadesa.
Moments Clau: L’Adagietto
L’Adagietto, un dels moviments més emblemàtics de la simfonia, va ser interpretat amb una dinàmica excepcional que va aportar un aire de profunditat i reflexió a la peça. Encara que alguns passatges van semblar mancar d’un suport més ampli de corda, la interpretació va ser, en conjunt, una demostració de musicalitat i expressivitat.
Reflexions Finals i Perspectives Futures
Malgrat que la interpretació va ser excel·lent, alguns van sentir que faltava aquella ‘capa de vellut’ que eleva l’experiència musical a noves altures. És probable que aquesta qualitat es desenvolupi amb més experiència en la interpretació de Mahler, així que animem a la Franz Schubert Filharmonia a continuar explorant aquest repertori, superant els desafiaments logístics que suposa.
