Celebració Musical al Palau
El Palau de la Música va acollir un concert excepcional el 25 de febrer, dedicat a l’obra d’un dels grans mestres de la música clàssica, Franz Schubert. Un quintet format per joves intèrprets, entre els quals destacaven Maria Florea al violí i Àlex Ramírez al piano, va oferir una actuació que va captivar el públic amb la seva interpretació apassionada.
Lligams entre Generacions
Curiosament, la joventut tant del compositor com dels intèrprets va ser un element unificador durant la vetllada. Schubert, amb només dinou anys, va crear obres com el Trio en si bemoll major, D. 471 i l’Adagio i Rondó concertant en fa major, D. 487. La interpretació d’aquests joves músics va demostrar que el talent i la passió per la música no coneixen edats.
Un Trio Ple d’Energia
L’obra D. 487, tot i ser una de les creacions inacabades de Schubert, va brillar amb el seu Allegro inicial, que va ser executat amb una frescor i una vivacitat que recordaven el clàssic Mozart. La coordinació entre Florea, Lara Fernández i Daniel Claret va ser excepcional, amb una interpretació que transmetia tant la lleugeresa com la luminositat de la música.
Un Repte per al Piano
En l’Adagio i Rondó concertant, el contrabaix i el piano van entrar en escena, però la química que havia caracteritzat el trio anterior es va veure alterada per algunes petites dissonàncies. El piano, amb un paper delicat, semblava restar-se en un segon pla, deixant que la corda brillés, però a costa d’una harmonia més equilibrada.
La Gran Explosió de ‘La Truita’
El moment culminant de la nit va arribar amb la interpretació del famós Quintet en la major, D. 667, conegut com ‘La Truita’. Des del primer acord de l’Allegro vivace, el quintet va transmetre una alegria contagiosa i una expressivitat que va fer vibrar l’audiència. Encara que hi va haver punts que necessitaven més refinament, l’actuació en conjunt va ser enèrgica i vibrant.
Moments Sublims i Detalls a Polir
L’Andante va ser un exemple de delicadesa, mentre que el Tema amb variacions va destacar per la seva bellesa, especialment en l’última variació, on el violí va sonar amb una expressivitat que evocava el cant d’una soprano, acompanyat dolçament pel piano. El Finale va ser un esclat d’energia que va demostrar l’equilibri i la compenetració entre tots els instruments.
El Futur de la Música Clàssica
Aquesta vetllada, que semblava un homenatge a la joventut i al talent, va reafirmar que aquests músics joves, tot i tenir un llarg camí per recórrer, ja posseeixen la maduresa i la tècnica necessàries per afrontar obres complexes amb una excel·lència que promet un futur brillant per a la música clàssica.
