Un Inici Inesperat
La màgia d’un concert pot sorgir de les fonts més inesperades. En aquesta ocasió, la proposta de Sílvia Lanao, titulada Aigua, ens va transportar des de les profunditats marines fins a les onades que es trenquen a la costa. La primera impressió que vaig tenir va ser la d’estar envoltat de les veus dels dofins i les sirenes, creant una atmosfera única.
Estrena Mundial i Projecte Comunitari
La peça, encarregada per L’Auditori, va marcar l’inici del concert del 16 de maig dins del programa Canta amb l’OBC. Aquesta iniciativa permet que cantants amateurs comparteixin l’escenari amb la Coral Cantiga i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, fomentant una experiència musical inclusiva i vibrant.
Una Oda a l’Aigua
La composició de Lanao, rica en matisos, evoca tant la bellesa com la tragèdia de l’aigua, recordant-nos la seva essencialitat per a la vida. La combinació de veus i instruments crea una veritable celebració que ens fa reflexionar sobre la seva importància i la necessitat de valorar-la abans que sigui massa tard.
Un Concert Ple de Sorprenents Moments
Després d’aquesta potent obra, el concert continuava amb el Concert per a violoncel i orquestra n. 1 de Dmitri Xostakóvitx i la monumental suite simfònica Schéhérazade de Nikolai Rimski-Kórsakov. La transició entre les peces exigia un ajustament escènic, amb més de 150 cantants sortint en ordre, la qual cosa va incrementar l’expectació entre el públic.
L’Impacte del Solista
Zlatomir Fung, el jove solista, va afrontar el repte amb una concentració admirable, malgrat les molèsties d’un públic afectat per la tos. La seva interpretació va ser un espectacle en si mateixa; els seus dits semblaven ballar sobre les cordes del violoncel, especialment durant la complicada Cadenza, que va deixar a tots bocabadats.
Una Experiència Musical Inoblidable
L’espera entre les dues grans obres es va fer curta gràcies a la brillantor de l’OBC i la direcció de Marta Gardolińska, que va conduir l’orquestra amb una mà de mestre. La seva capacitat per fer fluir la música i la narrativa de Schéhérazade va fer que el públic es submergís en un univers sonor captivador.
El Poder de la Complicitat
L’energia entre els instrumentistes, especialment els percussionistes, era palpable. Cada cop que intervenien, ho feien amb una precisió i una passió que semblava transcendir la música mateixa. A mesura que escric aquestes línies, no puc evitar pensar en les històries que podien estar imaginant, paral·leles a les narracions de la princesa, però sempre en harmonia amb la música.
Un Final que Evoca el Començament
Concerts com aquest ens recorden que la música pot sorprendre’ns, fins i tot en les seves formes més conegudes. Aigua i Schéhérazade no només van ser actuacions memorables, sinó un viatge que ens va transportar a llocs llunyans, deixant una empremta profunda en els assistents.
