Un Recital Inesperat a Barcelona
El 19 de maig, el Palau de la Música va acollir un recital excepcional a càrrec de la pianista alemanya Schaghajegh Nosrati, qui va sorprendre el públic amb un repertori divers que incloïa no només les obres de Bach, sinó també composicions de Xostakóvitx, Haydn i Alkan.
L’Essència de Nosrati: Un Estil Analític
Reconeguda per la seva aproximació meticulosa, Nosrati descompone cada peça musical amb una delicadesa inigualable. La seva interpretació de Bach ha estat sempre marcada per una precisió exquisida, aportant una nova dimensió a les obres clàssiques.
Una Obertura Majestuosa
El recital va començar amb el Preludi i fuga en si menor núm. 6 de Xostakóvitx, una introducció que, tot i ser correctíssima, va mostrar un to més introspectiu del que s’esperava. El moment culminant va arribar amb l’Obertura en estil francès, BWV 831, on Nosrati va brillar amb una majestuositat palpable, desgranant cada frase amb una atenció meticulosa als detalls.
Contrast i Elegància
Els contrastos subtils que va introduir en la seva interpretació van oferir un aire de sofisticació barroca. El Passepied va ser una peça encantadora i viva, mentre que la Bourrée va demostrar un equilibri excel·lent entre les dues mans, essencial per a la música contrapuntística.
La Diversitat de la Segona Part
La segona part del recital va presentar dos compositors amb estils marcadament diferents: Haydn, un pioner del Classicisme, i Charles-Valentin Alkan, un virtuós menys conegut. Nosrati va abordar la Sonata en mi bemoll major, núm. 52 de Haydn amb un so sedós, tot i que la seva mà dreta no va brillar amb la intensitat esperada.
Una Interpretació Continguda
El seu enfocament en el sonoritat clàssica va ser evident, amb un estil que semblava més introspectiu que exhibicionista. L’Adagio va resultar ser un tant distant, i el Finale Presto va seguir la mateixa línia de contingència.
La Complicació de la Simfonia d’Alkan
En la Simfonia per a piano sol d’Alkan, es va fer evident un petit desequilibri entre les dues mans. Mentre que la mà esquerra sonava amb gran força, la dreta quedava desdibuixada, revelant un repte que, tot i ser poc comú, afectava la claredat de l’execució en un context romàntic.
Reflexions Finals sobre Nosrati
La interpretació de Nosrati de Bach és un veritable plaer per als oïdes, una mostra d’una sensibilitat musical profunda. No obstant això, seria interessant veure com aquesta talentosa pianista podria explorar estils més lliures i arriscats, trencant les barreres tradicionals per portar la seva música a noves alçades.
