La importància de l’educació patrimonial
En el marc del Dia Internacional dels Museus, el Consell Internacional de Museus (ICOM) destaca el paper crucial dels museus com a centres d’educació i de recerca. L’educació patrimonial, un pilar fonamental del museu social, exerceix un paper vital en la difusió del coneixement i la promoció de la comprensió cultural.
El Rol de les Educadores Patrimonials
Les educadores patrimonials, també conegudes com a educadores de museus, són professionals altament capacitades que es dediquen a facilitar experiències educatives significatives dins dels museus. Són les cares visibles d’aquestes institucions i les responsables de connectar el públic amb els coneixements i els valors que promouen.
A través de la seva formació en interpretació, didàctica del patrimoni i metodologies educatives actives, les educadores patrimonials creen ponts entre els visitants i els museus. Fomenten el pensament crític, la participació del públic i la inclusió de diverses perspectives.
El problema de l’externalització
Tot i la seva importància, el sector de l’educació patrimonial ha enfrontat un problema endèmic: l’externalització dels serveis educatius. Aquesta pràctica ha donat lloc a la precarització de les condicions laborals de les educadores patrimonials, que sovint es veuen obligades a competir en licitacions per contractes temporals.
L’externalització ha generat una situació en què les empreses privades valoren els perfils de les educadores en funció dels seus propis interessos, fet que ha portat a la creació de categories laborals poc representatives i mal remunerades.
El Trucat a la Professionalització
L´Associació Catalana d´Educació Patrimonial (ACEP) ha denunciat aquesta situació, advocant per un canvi en l´enfocament cap al´educació patrimonial. L’ACEP treballa per promoure un conveni propi que professionalitzi aquest ofici i estableixi condicions laborals justes per a les educadores.
Aquest conveni cercaria el diàleg i la col·laboració entre totes les parts interessades, tot reconeixent el valor de l’educació patrimonial com un aspecte tècnic i estructural dels museus.
El Museu Social: Un Espai de Cura i Responsabilitat
Un museu social no només preserva col·leccions, sinó que també cuida les persones i els equips de treball. És responsable de les dinàmiques de vida que genera i ha de vetllar pel benestar de tots els involucrats.
És imperatiu que les educadores patrimonials passin a ser personal estructural dels museus, amb les mateixes condicions laborals que la resta dels equips tècnics. Els pressupostos destinats a leducació han de ser assignats equitativament, reconeixent la importància daquest pilar.
El futur de l’educació patrimonial
Les educadores patrimonials esperen amb expectació els canvis a les institucions museístiques i les noves iniciatives de l’Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya. Mentrestant, continuen debatent la naturalesa de la feina, qüestionant si es tracta de mediació o educació.
La roda de la precarietat i la manca de reconeixement no pot continuar girant. És essencial que les institucions i educadores treballin conjuntament per trobar solucions sostenibles que garanteixin un futur brillant per a l’educació patrimonial.
L´Educació de Qualitat: Un Objectiu Fonamental
Els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides promouen una educació de qualitat, inclusiva i equitativa. Aquesta definició contrasta amb la realitat de l’educació patrimonial a molts museus, on la precarietat i la manca de reconeixement són obstacles per aconseguir aquest objectiu.
És hora que els museus es comprometin veritablement amb l’educació, reconeixent i valorant el paper essencial de les educadores patrimonials. Només així es podran convertir en veritables centres de transformació educativa i investigació, contribuint a un futur més informat i culturalment vibrant.
