La llengua en evolució
És evident que la llengua en essència no és sexista, però sí que hi ha sexisme en els aspectes més pragmàtics de la llengua, els que relacionen la llengua amb l’ús social. Per sort, la llengua evoluciona a un ritme diferent de com consta en els diccionaris, fins i tot dels més descriptius i actualitzats, si no, seria molt mal símptoma. Per això és important actualitzar-los i revisar-los amb freqüència.
Equilibri sense caure en el políticament correcte
És important tenir en compte la perspectiva de gènere i revisar didàctiques i maneres de fer, però sense caure en el parany del políticament correcte. No és fàcil trobar l’equilibri entre una cosa i l’altra perquè, de seguida, alguns salten amb l’etiqueta de wokisme. La idea general del concepte woke és que els moviments socials s’han passat de frenada i ara denunciar qualsevol discriminació és wokisme; un neologisme que, més enllà del que jo pugui opinar, és esgotador, que de tant que es fa servir a les xarxes ja perd fins i tot el sentit.
Els diccionaris i el sexisme
Avui dia, diria que l’antigalla més flagrant que tenim als diccionaris és el mot “cuguç”, que antigament volia dir el “marit de la dona adúltera”. Hi ha algun diccionari que, sàviament, ja ho marca com a “antigament”, però realment no caldria ni mantenir aquesta forma que s’arrossega des del Diccionari general de la llengua catalana de Fabra i més enllà. Ja ho deia Fabra en un exemple: “Més val ésser gelós que cuguçós”. Efectivament, els diccionaris són un reflex de la societat masclista i la dona sempre és qui enganya en les definicions i exemples.
Els canvis necessaris
Actualment, els diccionaris de referència encara conserven algunes d’aquestes perles, que, sincerament, no aporten res encara que ho marquin com a antic. Desperteu, bonics! Que el Diccionari català-valencià-balear ja ho deia, que tot això era antic. Superem-ho i atrevim-nos a eliminar-ho. Fora “cuguç”, “cuguçós”, “cornell” i “cornella” dels diccionaris! Ja tenim les entrades de “banyut”, “banyuda” o “cornut”, “cornuda” com les més actualitzades per definir aquest concepte, tot i que tenint en compte la varietat de relacions sexoafectives que hi ha actualment, es pot dir que és un concepte que ha quedat antiquat, avui dia. Tan antic com dir “anar carregat de front o tenir una relliscada”, visca els eufemismes!
Els canvis positius
D’altra banda, ja es veu que els diccionaris evolucionen i s’adapten als canvis socials, no tot és negatiu. Cada cop hi ha entrades més desconegudes de gènere (per exemple, per definir “marit” i “muller”) i fa poc que es va incorporar al diccionari normatiu una nova accepció de “donassa”, amb el sentit de “Dona, sobretot de l’època contemporània, significada per la seva aportació intel·lectual, artística o cívica”. Però la cirereta del pastís, el millor exemple que s’ha inventat mai, el trobareu al Diccionari Essencial de la Llengua Catalana, que té uns criteris lexicogràfics més actuals. Es nota amb l’exemple de l’entrada “bavós”: “Seia al costat d’un vell bavós”. Doncs sí, adaptar-se als canvis també vol dir això.
El poder del llenguatge
Esperem que aviat els diccionaris lexicogràfics més actuals incorporin les expressions “tenir ovaris o estar-ne fins als ovaris”. Una empenteta més, i d’aquí poc ja tindrem el senyorot o l’adjectiu no-binari. I ara els amants del neologisme woke direu “i què? Amb això ja ens salvem de les discriminacions?” Doncs no, però com deia Judith Butler en el seu darrer assaig Quin món és aquest?, no hem de subestimar el “poder de les petites accions”. El llenguatge hi té un paper simbòlic molt potent i és símptoma d’una llengua viva, en constant moviment. Molts fans de l’etiqueta woke vau votar perquè “tiet, tieta” entrés al diccionari normatiu i no us vaig dient que no cal, que podeu fer servir paraules que no surten als diccionaris i no vol dir que no siguin correctes. Tot és relatiu, però tothom sap que el llenguatge exerceix un gran poder simbòlic per comunicar-nos, oi? Desperteu.
