Els diccionaris reflecteixen el sexisme de la societat
No podem negar que la llengua té una dimensió social que la condiciona i la modifica. La llengua no és sexista per naturalesa, però sí que pot reflectir el sexisme de la societat que la parla. Per això, és necessari revisar i actualitzar els diccionaris, que són els instruments que recullen i normativitzen el lèxic. No es tracta de fer servir el llenguatge políticament correcte, sinó de ser conscients de la perspectiva de gènere i de les implicacions que té l’ús de determinades paraules o expressions.
Però no tots els diccionaris són iguals, ni tots tenen els mateixos criteris lexicogràfics. Alguns són més conservadors i mantenen formes antigues i obsoletes que ja no s’usen o que tenen un marcat caràcter masclista. Altres són més innovadors i incorporen neologismes i accepcions que reflecteixen els canvis socials i culturals. El problema és que molts usuaris del llenguatge no coneixen aquestes diferències i es deixen portar per l’autoritat dels diccionaris sense qüestionar-los.
Un exemple clar d’aquesta situació és el mot “cuguç”, que volia dir “marit de la dona adúltera”. Aquest mot, que prové del llatí cucutium, “caputxa”, “barretina”, és una relíquia del passat que no té cap sentit avui dia. No només perquè és una forma arcaica i poc coneguda, sinó perquè implica una visió de la infidelitat que només afecta als homes i que estigmatitza les dones. El mateix passa amb el mot “cornell”, que també designava el “marit enganyat per la muller”, i amb el seu femení “cornella”, que era la “dona adúltera”. Aquests mots, que encara apareixen en alguns diccionaris marcats com a antics, haurien de ser eliminats perquè no aporten res al lèxic actual i perquè transmeten una imatge negativa de les dones.
La llengua s’adapta a la realitat i als nous reptes
Per sort, la llengua no és estàtica, sinó que evoluciona i s’adapta a la realitat i als nous reptes. La llengua és viva i en constant moviment, i això es nota en els diccionaris més actuals i descriptius, que recullen les noves formes i els nous significats que sorgeixen de l’ús social. Així, trobem entrades més neutres i inclusives de gènere (per exemple, per definir “marit” i “muller”) i també noves accepcions que reconeixen el paper de les dones en diferents àmbits. Un cas destacat és el de “donassa”, que ara té el sentit de “Dona, sobretot de l’època contemporània, significada per la seva aportació intel·lectual, artística o cívica”.
A més, la llengua també és creativa i expressiva, i això es manifesta en les noves expressions i eufemismes que s’inventen els parlants per referir-se a situacions o conceptes que ja no s’ajusten a la realitat o que tenen una càrrega negativa. Per exemple, en lloc de dir “cornut” o “banyut”, que són mots que impliquen una visió moralista i culpabilitzadora de la infidelitat, es poden fer servir expressions com “anar carregat de front” o “tenir una relliscada”, que són més suaus i divertides. O bé, en lloc de dir “cuguç” o “cuguçós”, que són mots que ridiculitzen i menyspreen els homes enganyats, es poden fer servir expressions com “tenir barretina” o “portar caputxa”, que són més iròniques i simpàtiques.
El llenguatge té un poder simbòlic i transformador
Per acabar, voldria destacar el poder simbòlic i transformador que té el llenguatge. El llenguatge no és només una eina de comunicació, sinó també una forma de representació i d’acció. El llenguatge pot contribuir a reproduir o a combatre el sexisme, segons com el fem servir. Per això, és important ser conscients de l’impacte que tenen les nostres paraules i de la responsabilitat que tenim com a usuaris del llenguatge.
No es tracta de caure en el que alguns anomenen wokisme, que és una etiqueta pejorativa que es fa servir per desqualificar els moviments socials que lluiten contra les discriminacions. Es tracta de reconèixer que el llenguatge és una forma de construir el món i de relacionar-nos amb els altres, i que per tant, té unes conseqüències. Com deia Judith Butler en el seu últim assaig Quin món és aquest?, no hem de menysprear el “poder de les petites accions”. El llenguatge és una d’aquestes accions, i pot ser una força de canvi i de progrés.
