El dilema dels museus catalans
L’historiador d’art Santos M. Mateos va plantejar recentment una pregunta crucial a la xarxa social X: calen nous museus al panorama museístic català quan la majoria dels existents estan en una situació precària?
En referir-se a nous museus, Mateos parlava de l’antic Museu del Barroc a Manresa i del Renaixement a Molins de Rei, tots dos amb un enfocament nacional en comptes de local. El primer s’inaugurarà el 21 de febrer i el segon, si tot va bé, a la tardor.
Durant aquest any, també seran notícia altres museus catalans. El Museu Morera de Lleida estrenarà un nou edifici el 20 d’abril, mentre que el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú reobrirà les seves portes després de dos anys de tancament al mes de maig.
A més, el Vinseum de Vilafranca del Penedès s’ampliarà a l’estiu, i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona té previst tenir la seva nova seu a punt a finals d’any o potser ja el 2025.
Tot i que les inversions per millorar les instal·lacions que acullen les col·leccions històriques del país són benvingudes, la pregunta de Mateos segueix sent pertinent: què passarà amb aquests museus nous o renovats si no compten amb prou finançament i un equip de professionals qualificats per dur a terme les seves activitats?
És responsabilitat de les administracions garantir que aquests museus puguin desenvolupar programes d’exposicions, investigació i altres activitats de manera adequada. Sinó, el patrimoni cultural quedarà simplement fosilitzat sense poder ser apreciat i gaudit per la societat.
