La imatge de proximitat de la família reial
Una de les afirmacions recurrents per part dels Borbons és la seva suposada intenció de mostrar proximitat amb la ciutadania. No obstant això, molts es pregunten si realment hi ha substància darrere daquestes paraules o si simplement és una manera de complir amb el protocol. Aquestes trobades, de vegades tan artificials, són rebutjades pels que tenen la capacitat de discernir entre allò autèntic i allò impostat.
El cost de mantenir la monarquia
Mentre que la família real sembla gaudir d’una vida plena de luxes, la realitat és que el seu estil de vida és sufragat per l’erari públic. L’expectació que generen les visites a diferents localitats sembla més un espectacle muntat que un desig genuí de connectar amb el poble. Sovint són vistos en esdeveniments públics somrient i saludant els que es reuneixen, però tot sembla part d’un guió acuradament elaborat.
Les trobades amb els ciutadans
És durant aquestes trobades que s’observen les reaccions de la multitud, que de vegades arriben a mostrar una alegria palpable en tenir l’oportunitat de veure els reis. Tot i això, el protocol, que sovint actua com un mur entre la família reial i els ciutadans, limita el tipus d’interacció que es pot donar. En més d’una ocasió, s’ha establert un cordó de seguretat per protegir la privadesa dels membres de la família, cosa que distorsiona la intenció de proximitat que intenten transmetre.
Incident amb la princesa Leonor
Recentment, un episodi viral va evidenciar les estrictes regles que envolten la interacció amb la reialesa. Durant un esdeveniment, una admiradora de la princesa Leonor, jove hereva de la corona espanyola, es va atrevir a aproximar-se més del que és habitual i la va fer de la cintura per immortalitzar una fotografia. La reacció immediata del personal encarregat de la seguretat va ser alarmant; clarament sorpresos pel gest, van reaccionar de manera agressiva per separar la fan de la princesa.
Anàlisi del llenguatge no verbal
Un expert en llenguatge no verbal, en veure el vídeo d’aquest moment, va comentar les implicacions d’aquest tipus de contacte. Es va preguntar quins protocols estan realment en joc. Segons la seva anàlisi, el col·legi de protocols estableix que el contacte s’hauria de limitar a una simple encaixada de mans, si és que se sol·licita. No obstant això, la reialesa té la llibertat d’acostar-se a les persones com vulguin, cosa que planteja un desequilibri clar en la interacció.
Una crítica a la desconnexió
Aquesta situació posa en relleu la desconnexió entre la figura monàrquica i els ciutadans, ja que aquest tipus de normes semblaria fer que la reialesa estigui per sobre de les interaccions humanes normals. La mera idea que algú no pugui tocar un membre de la reialesa si no ha estat convidat a fer-ho, però que aquests membres ho puguin fer sense reserves, genera una sensació de desigualtat.
Reflexions finals
Finalment, aquest tipus de situacions convida a una reflexió sobre el que realment significa ser part de la comunitat on es viu. La idea que els Borbons són iguals a la resta dels ciutadans queda en dubte quan s’imposen aquests protocols a les seves interaccions. El seu desig de projectar proximitat es veu entelat per aquestes regles rígides que semblen més un símbol de distinció que una veritable connexió amb el poble.
Opinions sobre la monarquia actual
La controvèrsia suscitada per aquest incident ha tornat a alimentar el debat sobre la rellevància de la monarquia a la societat actual. Molts ciutadans estan qüestionant si cal mantenir aquesta institució i si realment compleixen el seu paper de representar tothom en lloc de ser una elit gairebé inaccessible. En darrera instància, és el poble qui decideix si la monarquia té un lloc en el present i el futur d’Espanya.
