Un nou viatge poètic a la maternitat
La poeta i periodista Gemma Casamajó, nascuda a La Portella el 1974, presenta la seva última obra, ‘Com l’oculta flor d’un cactus’, publicada per Quaderns Crema. Aquesta recopilació poètica ofereix una visió profunda i matisada de l’experiència de ser mare, abordant tant la seva bellesa com les seves complexitats.
Veus diverses en un mar de sentiments
En aquest recull, Casamajó no es limita a compartir la seva pròpia vivència. En canvi, fa un treball d’investigació i reflexió al voltant de les experiències de més d’una vintena de dones de diferents generacions. Aquest enfocament col·lectiu aporta una riquesa de perspectives que il·luminen les múltiples facetes de la maternitat, que pot oscil·lar entre el més profund amor i moments de despersonalització.
La maternitat com a experiència compartida
Casamajó subratlla que la seva obra s’emmarca dins d’un context feminista, permetent que les veus de les dones s’uneixin en un diàleg sobre vivències diverses. Aquesta col·laboració literària no només celebra la maternitat, sinó que també reflexiona sobre les decisions que les dones han de prendre, com tenir fills a una edat més avançada i les pors que aquestes decisions comporten.
Metàfores de la natura i la vida
El llibre de Casamajó es divideix en blocs temàtics que connecten l’experiència de la maternitat amb elements de la natura, com l’aigua, la terra i fins i tot el cosmos. Aquesta estructura cíclica permet a la poeta explorar les emocions de manera més profunda i metafòrica, culminant en una representació poètica de la vida i les seves contrarietats.
El simbolisme del cactus
El títol del llibre, ‘Com l’oculta flor d’un cactus’, serveix com a metàfora central. Casamajó explica que la flor simbolitza la bellesa que pot trigar a aparèixer, alhora que coexisteix amb les punxes de la planta, representant les dificultats que sovint acompanyen la maternitat.
Una connexió íntima amb el lector
Segons l’autora, aquest poemari està dissenyat per connectar amb les lectores a un nivell visceral. Afirmant que les experiències descrites són essencialment femenines, Casamajó destaca que la seva obra no aborda la criança des d’una perspectiva masculina, sinó que explora les sensacions i emocions que són intrínseques a la maternitat.
La seva visió sobre la salut de la poesia
Casamajó, com en les seves obres prèvies, reafirma la seva passió per la poesia com a forma d’expressió. En relació amb la salut actual del gènere, l’autora observa un auge en la publicació de llibres de poesia i un creixement en l’interès per festivals i tallers, evidenciant que la poesia, tot i ser un gènere amb menys lectors que la narrativa, manté una vitalitat indiscutible.
Un gènere accessible i emocional
Amb una mirada cap a la seva pròpia experiència amb la poesia, Casamajó destaca la seva capacitat per evocar emocions profundes. Rebutja l’idea que la poesia sigui un gènere elitista, defensant que, si bé pot requerir un esforç addicional per ser llegida, les recompenses emocionals que ofereix són incomparables.
Conclusió: Un viatge poètic cap a la sororitat
Amb ‘Com l’oculta flor d’un cactus’, Gemma Casamajó ens convida a reflexionar sobre la maternitat i les experiències compartides entre dones. La seva obra no només és un testimoni de les lluites i alegries de ser mare, sinó també una celebració de la sororitat i la connexió entre generacions. A mesura que la poesia continua evolucionant, Casamajó ens recorda que les veus femenines són fonamentals en el panorama literari actual.
