Inici » La invisibilitat de les dones a la música

La invisibilitat de les dones a la música

by premium.cat
un gran árbol de Navidad iluminado por la noche con gente parada a su alrededor y una multitud de personas a su alrededor, Andreas Gursky, imagen promocional, una representación digital, movimiento kitsch

La igualtat de gènere, un repte pendent

La igualtat de gènere és un tema que ha cobrat molta rellevància en els últims anys, tant en l’àmbit públic com en el privat. El Moviment Feminista ha estat el protagonista de moltes mobilitzacions i reivindicacions per la igualtat de gènere, especialment a partir de l’any 2018. Aquest fet ha tingut una gran repercussió a l’Estat Espanyol i també a les nostres Illes. La igualtat entre homes i dones no és només una qüestió ètica, sinó també una condició necessària per construir societats més justes. Aquest principi d’igualtat s’ha d’aplicar a tots els àmbits de la vida, incloent el món de la cultura i l’entreteniment. Per això, és important analitzar com es respecta la igualtat de gènere a l’hora de contractar espectacles per part de les administracions públiques.

L’Ajuntament de Palma, un exemple de regressió

L’Ajuntament de Palma, durant la legislatura 2015-2019, va tenir en compte la igualtat de gènere a l’hora de contractar els espectacles de les Festes de Sant Sebastià i altres esdeveniments. Aquesta mesura va ser impulsada per la Regidora de Participació Ciutadana i la Directora General d’Igualtat d’aquell moment, Eva Frade i Lucía Segura. La mesura va ser ben executada pel personal de les àrees implicades i ben acollida per la ciutadania.

Enguany, l’equip de govern de Palma ha trencat amb aquest criteri democràtic i al cartell de les festes patronals de la capital només hi ha una dona entre les 30 actuacions musicals contractades. Recentment, l’actual Regidora de Participació Ciutadana ha afirmat que els artistes s’han escollit amb criteris de qualitat i no de quantitat. Aquestes paraules són ofensives davant dels grups contractats. Per no ser acusades «d’edadisme» no farem la broma sobre quants anys sumen els artistes del cartell de les festes patronals, però els joves podrien perfectament dir un dels seus Ok Boomer a l’equip de govern i tindrien tot el dret. Només ens ha faltat El Consorcio en aquest cartell. Almenys, hauria augmentat el nombre de dones contractades.

Les dones, les grans protagonistes de la música

En els últims anys, les dones han estat les que més aportació han fet al món de la música. No cal que mencionem cantants molt conegudes que han revolucionat el panorama musical com Rosalia, Bad Gyal, Natalia Lacunza, Amaia, Ede i moltes altres del territori espanyol. Podem fer una llista meravellosa de grans noms locals com Júlia Colom, Maria Jaume, Majava, Mar Grimalt, Pitxorines, Maria Hein, Reïna o Joana Gomila entre d’altres, que no canten ‘sufre mamón, devuélveme a mi chica’, però que qualitat en tenen, i molta!

Els esdeveniments culturals i festivals són plataformes essencials per a l’expressió artística i la diversitat cultural. L’equip de govern de Ciutat oblida i ignora que les dones, malgrat la seva destacada contribució als diferents camps artístics, enfronten obstacles sistemàtics que limiten la seva presència en festivals i esdeveniments finançats per les administracions públiques.

La necessitat d’una representació equitativa

En aquest context, les paraules de Cristina Rosenvinge, reconeguda cantant i compositora, el passat desembre a una entrevista a elDiario.es, adquireixen una importància especial. Rosenvinge va tractar el tema de la desigualtat de gènere en els festivals de música, assenyalant la necessitat d’una representació equitativa.

És fonamental aclarir que la igualtat de gènere no només implica assegurar la presència de dones als escenaris, sinó també oferir condicions laborals justes i oportunitats equitatives en tots els aspectes de la indústria de l’entreteniment. Les Administracions han de ser exemple de bones pràctiques també en aquesta matèria.

Les Administracions no només tenen el deure ètic de promoure la igualtat, sinó que també tenen la capacitat d’influir significativament en la configuració de la cultura i la societat. La diversitat de gènere en la programació no només és una qüestió de justícia social, sinó també de qualitat artística, efectivament, i representativitat. La riquesa de perspectives que aporten artistes de diferents gèneres enriqueix l’experiència cultural i permet que un públic més ampli s’identifiqui amb la varietat d’expressions artístiques.

La conclusió

La programació d’espectacles i esdeveniments culturals per part de les administracions públiques ha de ser un reflex fidel de la diversitat de la societat. Les dones som la meitat de la població, i per tant, la meitat del públic de la Revetla. I ara resultarà que no sabem cantar.

You may also like

-
00:00
00:00
Update Required Flash plugin
-
00:00
00:00