Una confrontació decisiva
La batalla de Guam, que va començar el 21 de juliol de 1944, va ser una de les confrontacions més crucials durant la Segona Guerra Mundial al Teatre del Pacífic. L’illa de Guam, ubicada a les Illes Mariannes, tenia una rellevància estratègica enorme per a tots dos bàndols en disputa. Per als japonesos, era una base essencial que protegia les rutes marítimes i aèries; mentre que per als nord-americans, la presa de la illa permetria llançar atacs més directes contra el Japó.
La importància de Guam
Guam havia estat capturada per les forces japoneses el desembre de 1941, poc després de l’atac a Pearl Harbor, com a part de la seva ràpida expansió inicial al Pacífic. L’illa, que era territori nord-americà des de la Guerra Hispano-Estadounidense de 1898, es va convertir en una fortalesa militar sota control japonès, equipada amb artilleria pesada, aeròdroms i una guarnició aproximada de 19.000 soldats.
L’estratègia de salts d’illa
Els antecedents de la batalla de Guam es troben a l’estratègia nord-americana coneguda com a ‘salt d’illa’, dissenyada per acostar-se progressivament al Japó mitjançant la captura d’illes estratègiques. Després d’assegurar bases importants a les Illes Gilbert i Marshall, els Aliats es van dirigir cap a les Mariannes. La caiguda de Saipan a principis de juliol de 1944 va deixar Guam exposada, i la captura de l’illa era vital per establir bases aèries des de les quals els bombarders B-29 podrien atacar directament el territori japonès.
Inici de l’ofensiva
L’assalt va iniciar amb un bombardeig naval i aeri intens, destinat a debilitar les defenses japoneses. El 21 de juliol, les forces nord-americanes van desembarcar a les platges d’Asan i Agat. Els marines i l’exèrcit es van trobar amb una resistència ferotge, amb les tropes japoneses atrinxerades a coves i fortificacions ben defensades. La lluita va ser brutal i perllongada, caracteritzada per combats cos a cos i atacs suïcides per part dels soldats japonesos, que estaven decidits a resistir fins a l’últim home.
Desenllaç de la batalla
La batalla de Guam va durar fins al 10 d’agost del 1944, quan les forces nord-americanes finalment van assegurar l’illa. Les pèrdues van ser significatives per a banda i banda. Les forces nord-americanes van patir al voltant de 1.800 morts i 6.000 ferits. Les baixes japoneses van ser més grans, amb més de 18,000 soldats morts i només uns pocs centenars capturats.
Repercussions estratègiques i psicològiques
Les repercussions de la batalla de Guam van ser significatives tant militarment com psicològicament. La captura de Guam, juntament amb Saipán i Tinian, va completar el control nord-americà sobre les Illes Marianes, proporcionant bases aèries crucials des de les quals els bombarders B-29 van llançar atacs devastadors sobre les ciutats japoneses, inclosos els bombardejos atòmics d’Hiroshima i Nagasaki a l’agost del 1945.
A més, la victòria a Guam va afeblir greument la capacitat defensiva del Japó i va marcar un canvi en l’equilibri de poder al Pacífic. La pèrdua de Guam i altres illes properes també va tenir un impacte moral devastador a Japó, demostrant la inevitable avançada aliada cap a l’arxipèlag japonès.
