Una lluita per la justícia
Recentment, el Tribunal Constitucional, amb majoria progressista, va rebutjar el recurs d?una víctima de brutalitat policial durant la dictadura franquista, argumentant que no es va lesionar el dret a la tutela judicial efectiva de Francisco Ventura Losada. Aquest individu va ser detingut en una manifestació el 1967, torturat i empresonat durant anys, sense que es realitzés una investigació judicial sobre els fets, malgrat els intents. Quina mena de tutela judicial ha tingut Francisco Ventura per una actuació policial i judicial durant una dictadura per uns fets que només podrien ser delictius en aquest context?
En un altre cas, el del jove vallecà Ángel Almazán, que va morir a conseqüència dels cops infringits per la policia en una manifestació el 1976, el Tribunal Constitucional també s’ha de pronunciar. Tot i l’aprovació de la Llei de Memòria Democràtica, sembla que aquesta no ha estat suficient per donar cobertura o tutela judicial als espanyols que van patir repressió durant la dictadura. Fins i tot amb una majoria progressista al tribunal, només 2 dels 7 membres han mostrat discrepàncies davant la sentència que deixa sense empara Francisco Ventura.
Limitacions de la Llei de Memòria Democràtica
Tot i l’aprovació de la Llei de Memòria Democràtica, sembla que aquesta no ha estat suficient per donar cobertura o tutela judicial als espanyols que van patir repressió durant la dictadura. Fins i tot amb una majoria progressista al tribunal, només 2 dels 7 membres han mostrat discrepàncies davant la sentència que deixa sense empara Francisco Ventura. La llei sembla limitada al seu abast real per aconseguir una reparació efectiva de les víctimes del franquisme, sense efectes jurídics ni econòmics reals per als afectats.
Qüestionaments a l’efectivitat de la llei
Tot i les denúncies de PP i VOX, l’abast de la Llei de Memòria és dubtós. Els moviments de les dretes per anul·lar les lleis de memòria autonòmiques i la seva substitució per “lleis de concòrdia” no són més que intents de salvaguardar la legislació i les sentències franquistes i de silenciar per sempre qualsevol dada sobre els assassins i, fins i tot, sobre les persones que van ser assassinades, sobre la memòria, sobre les actuacions a la recerca d’un món millor que els van costar la vida.
La lluita per la dignitat i la justícia
La dignitat de les persones que van patir durant la dictadura no es pot silenciar. Tot i els intents per anul·lar les lleis de memòria autonòmiques, és fonamental reconèixer i reparar el patiment dels que van lluitar per la llibertat. La justícia democràtica ha d’exigir la nul·litat de les farses de procediment per les quals es va assassinar milers de compatriotes i es va robar impunement. La memòria històrica d‟aquestes víctimes mereix ser honrada i reparada.
