La Filmoteca com a Escenari de Reflexió
El dijous passat, la sala Chomón de la Filmoteca va acollir un esdeveniment que prometia ser un homenatge singular a Antoni Tàpies, amb Albert Serra com a protagonista. Aquesta iniciativa, que semblava una maniobra publicitària més del món de l’art, va resultar ser una experiència profunda i provocadora.
Serra: Un Artista fora de la seva Zona de Confort
Més enllà de les expectatives sobre el que podríem veure, el treball presentat per Serra va eclipsar les expectatives. En un col·loqui posterior a la projecció, es va notar un debat viu, amb un espectador que expressava la seva indignació per la manera com Serra havia tractat el llegat de Tàpies. No obstant això, la pel·lícula, titulada ‘fe sense obres morta és’, va oferir una perspectiva inèdita sobre el cineasta, revelant les seves intencions artístiques i la seva visió crítica.
Un Enfocament Crític a l’Art Abstracte
En la seva presentació, Serra va manifestar la complexitat de traduir l’art abstracte de Tàpies al llenguatge cinematogràfic. Va assenyalar que el cinema, per la seva naturalesa, busca narrativitat i que reproduir simplement les formes artístiques de Tàpies no aportaria res de nou. Aquesta reflexió va obrir un debat sobre la relació entre el cinema i les arts visuals, així com sobre la seva pròpia pràctica artística.
Trames i Estranyament: Una Nova Narrativa
Serra va optar per una estructura narrativa inusual, amb un enfocament que recorda a la tècnica de Pere Portabella. La seva obra va jugar amb el concepte de la trama, creant una experiència que, a primera vista, podia semblar desconcertant. Els personatges, basats vagament en figures de la història romana, tenien com a objectiu desestabilitzar l’audiència i qüestionar la seva comprensió.
Subtítols com a Eina Creativa
Un dels aspectes més innovadors de ‘fe sense obres morta és’ és l’ús creatiu dels subtítols, que no només acompanyaven la imatge, sinó que s’integraven en la narrativa visual de manera que evocava l’estil de Tàpies. Les frases escrites sobre les imatges de la pel·lícula ofereixen una capa addicional de significat, transformant l’experiència visual en un diàleg continu entre les dues formes d’art.
Un Final Reflexiu
Tot i que l’obra pot haver deixat alguns espectadors perplexos, l’ús de tècniques innovadores per part de Serra ens convida a reconsiderar la seva relació amb el llegat de Tàpies. Amb la seva obra, Serra no només honra l’artista, sinó que també desafia el públic a mirar més enllà de les expectatives tradicionals de l’homenatge. Així, ‘fe sense obres morta és’ no és només un tribut, sinó una exploració de les complexitats de l’art en el context contemporani.
