Un llegat arquitectònic que traspassa fronteres
Antoni Puig Gairalt, un nom que ressona amb força en el món de l’arquitectura moderna, comparteix l’escenari amb el seu germà Ramon, també arquitecte. Ambdues figures són representatives d’una època fascinant a Catalunya, particularment durant les dues dècades que van del 1920 al 1935. La seva obra reflecteix un moment en què Barcelona es converteix en un nucli cultural proper a Berlín, mentre s’allunya de París.
Un home de mil passions
La vida d’Antoni Puig Gairalt és un mosaic de passions que abasta l’arquitectura racionalista, la música que va des de les obres de Bach fins a les notes del jazz, i un estil de vida que es mou entre els baixos fons de la Barcelona més vibrant, com el conegut bar La Criolla. Aquesta amalgama d’influències va donar forma a la seva personalitat i a la seva obra, reflectint un autèntic humanista.
Una nova visió a través del seu dietari
Recentment, el descobriment del seu dietari, ocult durant anys pel seu cunyat, ha aportat una nova dimensió a la seva figura. Aquest document revela detalls íntims de la seva vida i la seva obra, complementant les anàlisis prèvies d’experts com Joan Sacs i les professores Alícia Suàrez i Mercè Vidal.
Obres que marquen època
El treball d’Antoni Puig Gairalt es caracteritza per la seva transició del noucentisme a un racionalisme més avantguardista. Entre les seves obres destacades, trobem la casa de l’industrial Lluís Guarro, un exemple pur de l’estil noucentista que integra diverses disciplines artístiques, així com la fàbrica Mirúrgia, construïda en un estil art-déco que reflecteix la seva versatilitat.
Un cercle d’influències
La seva vida estava teixida de connexions amb figures destacades com Le Corbusier i Pau Casals. La seva passió per les arts plàstiques i la música el va portar a crear un espai on l’arquitectura i la cultura es trobaven, amb sessions musicals que variaven des de la música clàssica fins al jazz al seu taller de la Via Laietana.
Un camí personal i professional
Encara que inicialment es va inclinar cap al negoci familiar de la bòbila, va decidir seguir el camí de l’arquitectura a mitjans dels vint anys. La seva elecció va ser no només una afirmació professional, sinó també una manera d’explorar la seva identitat sexual en una societat que no sempre acceptava la diversitat.
Reflexions sobre el seu impacte
Antoni Puig Gairalt és un exemple de com l’arquitectura pot ser un reflex de la societat i de les seves complexitats. La seva història no només s’emmarca en la seva obra arquitectònica, sinó que també ens convida a explorar les interseccions entre la creativitat, la identitat i la vida urbana. La seva figura, revitalitzada per noves publicacions, ens recorda la importància de reconèixer i celebrar el llegat d’aquells que van contribuir a definir el nostre entorn cultural.