Descobrint una Nova Barcelona
Un jove parisenc desembarca a Barcelona amb il·lusions renovades i l’esperança de deixar enrere les cicatrius d’un exili que l’ha marcat. La novel·la ‘La casa de les Tres Xemeneies’ d’Andreu Claret, publicada aquest any per Columna Edicions, és una porta d’entrada a la Barcelona dels anys seixanta, narrada a través dels ulls de Ramon, un adolescent de divuit anys que s’enfronta a una realitat ben diferent de la que havia imaginat.
Entre Somnis i Realitats
A mesura que Ramon explora la ciutat, es veu immers en un entorn carregat de grisor i repressió. La seva visió idealitzada de Barcelona es desmorona ràpidament davant les restes visibles de la guerra i la misèria que l’envolta. Com a testimoni de les paraules de Mercè Rodoreda, la novel·la reflecteix la complexa barreja entre la misèria i el benestar que caracteritzava aquella època.
La Lluita Contra la Nostàlgia
Ramon, un personatge resilient, es nega a caure en la nostàlgia i busca activament contribuir a la lluita contra el règim franquista. La seva determinació es converteix en un motor que impulsa la narració, aportant un ritorn d’optimisme al relat. Les seves paraules ressonen amb força: ‘No vull que el franquisme defineixi la meva vida. El meu compromís és amb la llibertat’.
Poble-Sec: Un Escenari de Contradiccions
El barri de Poble-Sec serveix com a teló de fons per a les vivències de Ramon. Les tres xemeneies, símbols de la seva nova vida, s’erigeixen com a testimoni d’un passat que s’hi entrellaça amb un present ple de contradiccions. La modernitat que promet la ciutat es veu ofegada per la vigilància i la repressió que dominen les vides dels seus habitants.
Veus Silenciades i Històries Ocultes
Els personatges que envolten Ramon aporten una riquesa narrativa única, cada un amb les seves pròpies lluites i esperances. Les dones, sovint relegades a un segon pla, es converteixen en protagonistes clau de les històries de resistència i solidaritat, revelant una xarxa de suport essencial durant els anys més foscos del franquisme.
Un Desastre Natural i les Veritats Amagades
Un dels moments més decisius de la història és la riuada del setembre de 1962 al Vallès, un esdeveniment que, com les tragèdies contemporànies, destapa les ferides del règim. Aquesta catàstrofe no només va afectar físicament la ciutat, sinó que també va exposar les corrupteles del govern i les injustícies que han perdurat al llarg del temps.
Reflexions sobre el Passat i el Present
Amb una prosa dinàmica, Claret convida els lectors a reflexionar sobre les lluites del passat que ressonen amb les de l’actualitat. La seva obra no només és una crònica de la Barcelona del segle XX, sinó també una invitació a explorar les profunditats de la memòria col·lectiva i a no oblidar les veus que han lluitat per la llibertat.
Un Viatge de Creixement Personal i Històric
La novel·la de Claret es converteix així en un viatge de doble sentit, no només per a Ramon, qui s’adapta i creix en la seva nova ciutat, sinó també per al lector, que és transportat a un passat recent ple de matisos i realitats compartides. A través de les experiències narrades, es dibuixa un mapa d’una Barcelona que, tot i ser llunyana en el temps, continua vivint en la memòria col·lectiva.
