La crisi silenciosa de la emigració juvenil
Un fenomen preocupant sacseja la societat espanyola, amb Catalunya al centre de l’escenari. La fugida de joves formats, una tendència que s’ha intensificat en els darrers anys, és un avís que no podem ignorar. En 2022, Espanya va veure com 623.239 persones abandonaven el país, una xifra que contrasta amb els 381.724 que van fer el mateix l’any anterior. Aquesta migració no és només una estadística; és un alarmant indicatiu de la pèrdua de talent.
Un nou paradigma migratori
El nou perfil dels emigrants espanyols és notablement diferent del passat. Ja no es tracta de treballadors poc formats buscant oportunitats a l’estranger; ara són joves amb estudis superiors que busquen un futur millor. Aquesta fuga de cervells no només representa una pèrdua de recursos humans, sinó que també implica una minva en les inversions realitzades en la seva educació, que es tradueix en una pèrdua de capital humà d’uns 150.000 milions d’euros.
L’impacte devastador de l’avortament
A més de l’emigració, un altre fenomen s’està manifestant amb força a Catalunya i Espanya: l’avortament. L’any 2023, es van registrar 103.097 avortaments a Espanya, amb Catalunya liderant amb una taxa alarmant de 14,92 per cada 1.000 dones. Això significa que un de cada cinc avortaments a Espanya es produeix a Catalunya, una dada que destaca la gravetat d’una situació que provoca un descens en la taxa de creixement poblacional.
Consequències demogràfiques
El significat d’aquests números és profund. La disminució en els naixements, que es tradueix en una caiguda del 20% al 40%, afectarà inevitablement la força laboral futura. Amb menys naixements, la població activa es reduirà, generant un efecte dominó que impactarà en l’economia del país.
Una combinació perillosa
La combinació de baixa natalitat i emigració massiva crea un panorama desolador per a l’economia espanyola. El país s’enfronta a un estancament en la productivitat i una dependència creixent de sectors de baixa qualificació, mentre que la inversió en R+D es manté estancada. La situació es complica amb una taxa de fertilitat d’1,1, que és alarmantament baixa.
Repercussions a llarg termini
Els efectes de la baixa natalitat i l’emigració no són només immediats. Amb un augment de la càrrega de dependència i un envelliment de la població, Espanya s’enfronta a un futur on la innovació i la competitivitat podrien veure’s compromeses. Això provoca un cercle viciós de baixos salaris i una manca d’oportunitats de creixement professional.
El valor del capital humà
El capital humà és fonamental per a l’economia d’un país. A Espanya, el valor del capital humà per càpita era de 320.975 euros el 2021, mentre que a Catalunya era de 385.170 euros. Les pèrdues associades a l’avortament i la emigració, que sumen més de 183.000 milions d’euros, representen una pèrdua significativa del PIB, equivalent al 13,3% a nivell nacional.
Una reflexió crítica
Afrontem una realitat complexa i preocupant. La pèrdua de capital humà, tant per la emigració com per l’avortament, ens obliga a replantejar les nostres polítiques socials i econòmiques. Sense un canvi de rumb, el futur de Catalunya i Espanya es presenta incert, amb reptes que requeriran solucions innovadores i una profunda reflexió sobre el valor del capital humà i la seva importància per al creixement sostenible.
